dimecres, 28 de gener de 2009

SANT ANDREU D’ORISTA, I LA CRIPTA ROMÀNICA.
















Entràvem al temple Parroquial d’Oristà, on saludava al Ramon Noguera i Posa, li presentava al Tomas Irigary i López, fotògraf i company habitual de sortides, i li feia avinent el meu desig de recollir imatges de la Cripta..

Hi ha força informació d’aquesta església de Sant Andreu d'Oristà ; documentada al segle X, dedicada a sant Andreu i sant Joan ; renovada a finals del segle XVIII, dotant-la d’unes característiques entre barroques i neoclàssiques amb un petit campanar .
La primera notícia que se'n té és del 923 quan pertanyia al castell d'Oristà.
Durant el segle XVI es van haver de fer reparacions pel mal estat d'alguns elements de l'església. Un segle més tard es va construir una església nova, el cor de la qual va quedar molt insegura i va ser enderrocada, de manera que la cripta va quedar amagada, però gràcies a la descripció acurada que en va fer el bisbe Pascual durant la seva visita al lloc del 1358, es va poder trobar l'any 1969.

La única part romànica que ha subsistit és la cripta (*), situada sota el nivell del temple. Impressiona per la seva puresa arquitectònica. La Cripta és un espai de petites dimensions, format per tres naus, sis columnes i un petit altar amb dos vitralls d'alabastre al seu darrera. E. De planta rectangular, la meitat de la qual no té columnes per a aguantar el sostre. Hi ha tres naus longitudinals dividides per columnes enllaçades per arcs de mig punt i a cada quatre elements de suport s'alça una volta d'aresta. Només queden cinc de les columnes originals quatre de les quals estan en un costat del temple i una al bell mig d'ell. El conjunt és dins l'àmbit d'una antiga planta romànica d'església, segurament la primitiva església d'Oristà, bé que és difícil d'interpretar la seva funció original, i pot datar-se al segle XII o XIII. Era dedicada a sant Martí, segons un document del 1589, advocació que ja tenia un altar de la primitiva església
(*) Construcció arquitectònica subterrània, generalment sota el presbiteri de les esglésies, a fi d'acollir-hi la tomba o les relíquies d'un sant; també pot tenir una finalitat simplement estructural.
El seu pla determina sovint el de l'església superior. A l'antiga Roma era tot soterrani d'una casa o d'un temple, però les primeres criptes pròpiament dites són les que hi ha en algunes basíliques paleocristianes. La cripta assolí el màxim desenvolupament en l'art pre-romànic, el romànic i el gòtic

En aquesta tasca de fer fotografies, ens trobava Mn. Àngel Franquesa Burdó, que atenia alhora una parella que segons m’explicaven treballen per una editorial d’àmbit estatal que té intenció d’editar una enciclopèdia relativa al romànic. Li recordava la nostra primera visita en la que el mossèn molt amablement ens explicà fins a quin punt el descobriment d’aquesta cripta és fruit d’una obstinació. Podem a la vista del resultat qualificar-la com santa obstinació : Amb l’ajuda del jovent d’Oristà, malgrat haver-se desestimat desprès d’unes primeres cales, l’existència d’una església o capella situada en un pla inferior al de l’església principal, durant mesos i mesos es va treballar en la recerca d’alguna paret. Finalment en aparèixer una parer feta amb la tècnica dels opus spicatum molt habitual en els marges, l’esforç de tots plegats va trobar el seu premi, darrera hi havia una paret de pedra desgastada !. La troballa va fer sumar als homes d’Oristà en aquella tasca, i tothom en acabar la seva jornada de feina, anava a l’església per ajudar en el buidat i retirada de la runa; finalment van a aparèixer en la seva totalitat els murs del temple romànic. Un cop feta la troballa, vindrien els tècnics que acabarien deixant l’espai tal i com avui el podem veure.

Cap dins del possible, que inicialment hi hagué una primera església pre-romànica, sota l’advocació de Sant Martí , les grans pedres que podem veure en la paret de l’altar vindrien a confirmar aquesta tesi; l’accés al temple es faria en aquell moment per la part baixa. El creixement d’Oristà demanaria una ampliació, que és faria ja amb la tècnica romànica, i donaria com a resultat un edifici possiblement de dues plantes i/o nivells; l’accés al temple continuaria fent-se per la part baixa. Les obres fetes l’any 1.775 aprofitant la bonança econòmica i demogràfica, comportarien el cobriment de la cripta, i la dedicació del nou temple al actual patró Sant Andreu.

La parella que recullen imatges pel projecte de l’enciclopèdia, ens diuen que venen ara de Sant Salvador de Serradellops, i aniran en acabar de la Cripta fins a Sant Nazari de la Garriga. Ens acomiadem de Mn. Àngel Franquesa Burdó, amb el compromís de fer-li arribar, tant a ell com al Ramon Noguera i Posa, el resultat del nostre treball, i en el seu cas, noticia de la publicació a llusanes.com, i/o en algun altre mitjà d’informació.

Sembla que les nostres cròniques a llusanes.com han merescut si més no l’interès d’una entitat financera d’aquesta contrada, que valorarà la seva publicació en una edició no venal, destinada a promocionar justament aquestes terres.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: