SANT MARÇAL DE CASTELLCIURÓ, ARA DE MOLINS DE REI

Les imatges de les runes de la que fou Capella de Castellciuró, cedides per l’Arxiu Gavin, ens permeten recuperar la memòria d’aquest sant d’àmplia devoció a Catalunya; Sant Marçal és patró de la població del mateix nom, a l'Alt Penedès. També ho és de Terrassola a la mateixa comarca. Al Bages trobem Sant Marçal de Relat; al Montseny hi ha l'ermita de Sant Marçal a prop del Matagalls, també coneixem una capella dedicada al sant, a la vila de Montblanc,.......

Per tot el Penedès, el Garraf i el Baix Llobregat, tenen molta anomenada els tres sants de procedència franca, com son Sant Marçal, Sant Martí de Tours o també Sant Sadurní.

Foren introduïts al país, pels monjos benedictins que vingueren a predicar i evangelitzar les terres catalanes, al temps que introduïen noves formes de conreu de l'agricultura, tècniques d'elaboració de ceràmiques més modernes, i noves tècniques o hàbits d'ensenyament.

Sant Marçal fou bisbe de la seva localitat de Llemotges. Segons els testimonis de Sant Martí de Tours, el nostre Marçal fou enviat per Roma, a evangelitzar les Gàl.lies, en el segle III.

Altres llegendaris menys contrastats i totalment idealitzats ens diuen que Marçal, fou contemporani de Jesucrist, i fins i tot el posen al Sant Sopar, aguantant la palangana. També s'ha dit que fou Sant Pere mateix el qui l'envia a les Gàl.lies. La primitiva església de Sant Marçal a Llemotges, no seria doncs del segle tercer, sinó del primer. No hi ha cap prova històrica que ho confirmi i sembla que la llegenda va ser promoguda pels Abats del Monestir de Sant Marçal, a fi i efecte de millorar la seva influència o importància.

És un nom molt lligat a Catalunya i especialment estimat per tots. El fet de portar una ce trencada; (Ç) li atorga un llustre de catalanitat molt especial.

Inicialment el Ciuró era una antiga torre de defensa, construïda pels templers, propietaris ja el 1202 del lloc juntament amb la capella annexa de Sant Marçal. El 1366 esdevingué castell termenal.

El Castell enrunat (153 m) del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat), a l'E de la vila. dominava estratègicament la plana, protegint els seus habitants. Formava part de la línia defensiva de la riba esquerra del Llobregat. La part més antiga correspon a les restes d’una torre, de planta circular, segurament anterior al 985, potser d’origen visigòtic. Les restes conservades del castell delimiten una planta trapezoïdal, amb la torre mestra de planta quadrada, en un dels costats, i vora seu uns murs en aparell d’espiga, probablement del segle XII, quan s’hi instal•laren els hospitalers. Dins el recinte hi ha una gran cisterna, en part excavada a la roca, coberta amb una volta de canó massissa. Podria pertànyer a la reconstrucció de Berenguer de Relat, autoritzada per Pere III el 1366, un finestral gòtic (l’original es conserva al Museu Municipal de Molins de Rei). L’any 1533 els Requesens, senyors de la baronia de Molins de Rei, compraren el castell.

Actualment és de propietat municipal, i s’han dut a terme treballs de consolidació i restauració, dirigits pel grup local d’Amics dels Castells, en col•laboració amb el Museu Municipal.

Si com nosaltres necessiteu la imatge d’alguna de les moltes esglésies de Catalunya, teniu la possibilitat de demanar-les des d’aquest enllaç :

http://arxiugavin.wordpress.com/consultes-i-donacions/

Aprofito – una vegada més – l’avinentesa per agrair particularment la tasca del Josep Sansalvador.

Si algun altre amic del coneixercatalunya.blogspot.com , té o sap alguna dada i/o imatge d’aquesta capella, sou pregats des d’ara a fer-me-les arribar al meu e.mail mora.guimera@gmail.com

Gràcies a l’avançada.