dimecres, 13 de juliol de 2011

ARSÈGUEL . ALT URGELL

Anàvem la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur per la zona de l’Alt Urgell buscant noves sensacions per les muntanyes del Cadí, dels seus pobles petits i nets, i d’aquestes esglésies que expressen el sentir de la fe del poble, i son ara – segur que a contracor- només i/o únicament recull de la historia de cada lloc.

Deixarem el Pont d’Arsèguel continuarem per la carretera amunt fins aturar-nos en un racó per admirar la vista sobre la vall del Segre i el proper Pirineu. A l’altra costat de la carretera una senzilla capelleta ens cridà l’atenció ; també les paraules escrites sobre la porta: AVE MARIA; simples paraules de salutació que hom troba encara a l’entrada de moltes cases de pagès.




A la dreta de l’ermita un cartell amb una inscripció:

Tu que passes per aquí
Si vols bona companyia
Saluda i prega a Maria
I ella amb tu farà companyia.

Signat MPC.

El nom d’Arsèguel, que apareix en l’acta de consagració de la catedral de l’Urgell, sembla tenir un origen preromànic. Té connotacions del basc “ hartsu” (pedregar) o “hartz”, ós

Arsèguel és situat al nord-est de la comarca de l’Alt Urgell en els contraforts de la serra del Cadí entre el riu Segre i els vessants del puig Grau. Travessa el terme el riu el riu d’Arsèguel o del Cadí i s’hi troba el torrent del Solà. Està a una altitud de 950 m. i són censats aproximadament uns 100 o 110 habitants.

L’església de Santa Coloma té elements romànics amb moltes modificacions d’èpoques posteriors.



Va ser una vil•la del comtat de Cerdanya i al segle XIV s’integra al d’Urgell. Els origen medievals del poble són visibles en el conjunt del nucli, uns dels més ben conservats del Pirineu amb cases de pedra, teula àrab i balcons de fusta.



És esmentada l'any 964 i l’any 996. El 1010, el bisbe Sal•la d’Urgell, que mort al castell de Gèlida, deixà l’alou que tenia a la vil•la d’Arsèguel al seu nebot Ermengol, que el succeí en el càrrec.

El 1365 el lloc pertanyia a la família Cadell, de la qual era castlà Berenguer d’Oms que fou conseller de Pere III. El fogatjament de 1380 reitera que Arsèguel era de Jaume Cadell. A la fi del segle XVI el castell tingué un paper destacat en les lluites entre nyerros i cadells. Resistí el atacs de les forces reials fins l’any 1592 que fou assetjat i finalment és va retre i fou destruït. Malgrat la derrota el lloc continua en mans dels Cadell.

Del castell dels Cadell ( segles XII i XIII es conserven restes en els murs dels carrers i cases.

El poble té una ordenació i neteja exemplar amb tots els estrets i empinats carrers empedrats. A més hi ha el Museu de l’Acordió impulsat pel Sr. Artut Blasco, qui té concedit el Premi Nacional de Cultura Popular i la Creu de Sant Jordi, El museu explica la historia i evolució de l’acordió arreu del món i la seva relació amb la cultura tradicional i popular del Pirineu lleidatà. Els instruments exposats son d’èpoques molt antigues ; n’hi ha des de l’any 1840 fins ara i són: melodions, concertines, bandonions, acordions diatònics, semi diatònics i cromàtics.

Des de l’any 1976 s’hi celebra cada estiu la Trobada d’Acordionistes del Pirineu, el festival de música popular més antic el Països Catalans. Si ho desitgeu podeu passar tota la nit escoltant melodies tradicional del món. Les dates de l’esdeveniment són a finals de juliol: 29, 30 i 31 segons el programa Arsèguel i la Seu d’Urgell.