Quan assolia el puig d'Argimon, al sector basàltic muntanyós de ponent del terme, dominant la vall de l'Esparra , on s'aixeca el santuari de la Mare de Déu d'Argimon, trobava l’edifici tancat amb un cadenat, i malgrat sentir veus en el interior, no hi podia accedir.
M’expliquen que entre 1979 i 1989 els “Amics d’Argimon” feren neteja del bosc, arreglaren la carretera, referen el camí amb escales, feren aparcaments, condicionaren l’escala i el mirador, i adequaren les capelles, ... , tot plegat es va inaugurar l’any 1993.
Com acostuma a succeir però al mateix temps també habilitaren l’antiga casa de l’ermità com a hostatgeria reservada per a grups excursionistes, amb cuina-menjador i habitació per unes trenta persones. És a dir, sense que consti enlloc dalt d’aquest turó està reservat el dret d’admissió.
No podia repetir la resta d’imatges que aconseguien la família Cuyàs, com la imatge d'alabastre del final del s XV o del començament del XVI de la Mare de Déu d'Argimon.
Unes quantes dades històriques del lloc :
L'església era la capella de l'antic castell d'Argimon, cedit pel comte Ramon Berenguer de Barcelona a Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, el 1106.
L'església del castell, dedicada a Santa Maria i dependent de la parròquia de l'Esparra, surt esmentada ja el 1279.
Foren feudataris dels Cabrera pel castell d'Argimon els Vilademany, senyors de Santa Coloma de Farners, que en tenien el domini immediat però hagueren de reconèixer el domini superior dels Cabrera, fins al segle XVIII com a mínim.
Depenien del castell les parròquies de Riudarenes, Vallcanera, l'Esparra, Castanyet i el lloc de Sant Pere Cercada (segle XIV).
Aquest castell s'aixecà en armes durant la revolta del vescomtat de Cabrera contra Pere III, a l'execució del vescomte Bernat (II), i es mantingué assetjat per les hosts reials prop de tres anys, del 1364 al 1367.
Fou manat destruir aleshores pel futur rei Joan I, i al principi del segle XVII els Vilademany donaren permís a l'ermità de la capella del castell per a edificar el santuari.
D’aquesta antiga edificació queden les restes d’una torre quadrada de vuit metres d’alçada que devia tenir tres plantes, i la mateixa capella romànica, del segle XI, de dues naus i absis semicircular, amb restes de pintura mural.
Les dues naus, paral•leles, estan adossades a la roca pel costat nord-occidental, irregular; la nau més meridional té un absis rodó i finestra de doble esqueixada.
La portalada té una esvelta espadanya d’un ull.
L’altar de pedra és de l’any 1987.
Els Vilademany compraren el lloc l’any 1599 i el culte es limitava a una missa setmanal oficiada pel rector de L’Esparra.
En tenia cura un ermità i l’any 1614 els Vilademany donaren permís per construir-hi un santuari tot i que no s’acabà fins el segle XVIII.
Abans de la guerra es pujava a Argimon per demanar pluja i també les mares per donar gràcies de la parida.
S’hi feia aplec el quart diumenge d’agost – sembla que actualment es fa el segon diumenge de setembre - i per Sant Pere Màrtir s’hi beneïen rams d’oliveres que es posaven al cim dels pals del pallers per evitar els llamps.
Queia una pluja fina, quan recollides algunes imatges, iniciava el descens, pensava que possiblement eren llàgrimes de Nostra Senyora d’Argimon, davant la manca d’hospitalitat dels que s’anomenen els seus ‘Amics’.
Les fotografies de la família Cuyàs pertanyent avui a l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada