divendres, 29 de juliol de 2011

SANT FELIU DE LLUELLES. MONTMAJOR. EL BERGUEDÀ

la Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés , comprovàvem que l'actual església parroquial dedicada a Sant Feliu, no conserva cap element del seu passat romànic.

Hi ha certament referències documentals del segle XI que permeten confirmar l'existència d'un primer edifici d'aquest estil; L'any 1043 Gersén i el seu fill van vendre a Arnau i la seva muller la torre del Quer (ipsa torre de ipso Quer), al terme de Navès, a la Vall de Lord; un dels límits d'aquesta venda era l'església de Sant Feliu de Lluelles (Sancto Felice). Uns anys més tard, la mateixa torre i el seu alou eren cedits per Arnal Dalmau i la seva muller a l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell i a la seva canònica, i una vegada més l'església de Sant Feliu era esmentada com a límit.

L'església de Sant Feliu era parroquial, car l'any 1312 la visita al deganat de la Vall de Lord en confirmà la seva categoria.

Mantenia les funcions parroquials al segle XVIII , i tenia com a sufragània les esglésies de Sant Martí de Tentellatge i Santa Maria de Preixana, formant part de l'oficialat de Solsona.

A finals del segle XVII i inicís del XVIII, l'edifici romànic fou substituït per l'actual construcció barroca i es vincula a Tentellatge.

El 1898 es construeix el nou cementiri.



Com a dada curiosa cal esmentar que Mossèn Marc Rovira, rector de Sant Feliu de Lluelles, fou testimoni de la fortificació del massís de Busa durant la guerra napoleònica, així com dels moviments del general Lacy a la zona. Recollí les seves observacions en un llibre: "Breu notícia de les coses més notables que han passat, especialment des del any 1790 en avant". El document original ha desaparegut i es conserva la transcripció que va fer Mn. Joan Serra i Vilaró a l'Arxiu Comarcal de Solsona (LLORENS I SOLÉ, A., 1981)

La nova església està tancada amb pany i forrellat, ens expliquen però, que es un edifici d'una sola nau rectangular amb presbiteri quadrat i amb la porta oberta al mur de ponent de l'edifici. Reprodueix el model característic del barroc rural, amb un campanar de torre quadrada bastit a migdia, prop del presbiteri i amb obertures d'arc de mig punt i balaustrada.




La porta és allindada i la llinda presenta una motllura semicircular al centre en forma de petxina amb la inscripció: any 1773 a la llinda. Sobre la porta hi ha un ull de bou circular.

L'interior és arrebossat, cobert amb voltes d'aresta i amb petites capelles laterals obertes a la nau. És advocada a Sant Pere i Sant Feliu, i conserva un retaule neoclàssic centrat amb les imatges dels dos sants.

Mentre recollia imatges de l’indret, pensava que allò del ‘comerç amb les indies’, contra el parer de l’època, va ser per Catalunya un mal negoci.