De tradició romànica, consta d'una nau, capçada a llevant per un absis semicircular.
La nau és coberta amb una volta de fusta, mentre que l'arc presbiteral i l'absis són coberts amb arcs carpanell, molt rebaixats.
A la façana de migjorn s'obre una finestra d'una sola esqueixada.
L'any 1983 s'hi feren unes obres de restauració que deixaren les parets a l'alçada d'un banc i retornaren la capella a la seva dimensió inicial, també s'obrí una nova porta al mur de ponent.
Malgrat les modificacions, es pot considerar aquest edifici com una obra rural construïda dins el segle XII, o potser a la fi del segle anterior.
El lloc de Tuixén (Tuxen) és documentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, el 839. Coromines inclou el topònim en les llistes de noms d'origen preromà. La vila de Tuixén és mencionada diverses vegades en la documentació del segle X. Borrell II de Barcelona-Urgell la llegà a Santa Maria de la Seu, en el seu testament del 993. El 1007 el comte Ermengol I, pel seu testament, restituí a Santa Maria de la Seu la vila de Tuixén, que li havia lliurat el seu pare i que ell havia retingut injustament. La donació fou confirmada posteriorment per Ermengol II (1028) i Ermengol IV (1092). Fins a la fi de l'Antic Règim fou de la senyoria del capítol de la catedral d'Urgell. L'existència de dues esglésies al terme, a més de la parroquial de Sant Esteve, i les diverses vil•les que li són atribuïdes, revelen una importància i una densitat de població remarcables.
Tuixén havia format municipi propi fins que el 1973 fou annexat al de Josa de Cadí i es constituí el municipi actual.
L'antic terme comprenia la capçalera de la vall de Lavansa, formada per la confluència de la de Josa i la de Mola.
A Tuixén hi ha el Museu de les Trementinaires, dedicat a aquest antic ofici i que forma part de la Ruta dels Oficis d'Ahir de l'Alt Urgell. Al juny se celebra la festa de les Trementinaires.
http://www.trementinaires.org/index.php?cont_id=3
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada