dissabte, 30 de juliol de 2011

TORDERA. GRANYANELLA. LA SEGARRA INFINITA

Tornava de Guimerà i malgrat anar – com sempre – just de temps, decidia arribar-me fins a Tordera per recollir imatges d’aquest petit nucli de població, situat vers el Nord de la Curullada, en el camí del Canós, pertanyent al terme veí de l'Aranyó , integrat al municipi de les Pallargues.



El poble és situat a la part més alta de tota la planura que formen les seves terres; l'estructura arquitectònica de Tordera és molt peculiar, té forma de ferradura, amb les cases que la constitueixen unides i deixant una sola entrada que dóna accés a la plaça. Aquesta, centre neuràlgic del poble, és voltada gairebé tota per seients de pedra, i solament s'hi pot accedir per una sola entrada, pel pujador o carrer de Sant Pau.



Costa retratar la seva església dedicada a Sant Pau, amb el dibuix d’un tord a la façana; és sufragània de la Curullada, i malgrat té parets velles en direcció de llevant a ponent, l'estructura actual és del segle XVII. Es troba a l'entrada del poble i s'hi accedeix per unes escales. A Cervera es guarda una marededéu, asseguda, del segle XII, que procedeix d'aquest poble.
http://soltorres.udl.cat/bitstream/10459/493/1/LLG-1-0585.pdf

L'església estava presidida fins a l'any 1936 per una imatge de la Verge. Es una talla de fusta policromada atribuïble al segle XII que, els primers mesos de la mal dita guerra civil – cal recordar que el 18 de juliol de 1936 els militars feixistes encapçalats pel general Franco , s’alçaven contra el govern LEGÍTIM de la II República - fou malmesa i llançada a la foguera formada per diversos objectes procedents del temple. Amb gran risc, va ser salvada als darrers moments per dues pietoses veïnes de Tordera, Carme Trilla i Petanas i Regina Llobet i Pont (A.C.S.), evitant així que fos consumida per les flames.


Imatge del llibre TORDERA història i vida d’un poble de la Segarra, del que em regalava un exemplar, el dia 11.08.2016 , el Josep Maria Ubach Molins. President de l’Associació d’Antics Veïns del Poble de Tordera.

Avui, encara que molt mutilada, es troba exposada a la Secció d'Art Sacre del Museu Duran i Sanpere de Cervera. L'església de Sant Joan de Jerusalem es, ben segur, un digne emplaçament, però l'aspecte de la imatge milloraria notablement si fos convenientment restaurada, després de restituir-hi un important fragment que hi manca i que també pogué ser salvat de la destrucció.


L’església presidida ara per una imatge de la Verge de Montserrat, llueix unes magnifiques pintures del Jaume Fort Piqué

A la fi del segle XV entrà a la senyoria dels Saportella, al segle XVI en tenien la senyoria els Sacirera, i al segle XVIII, els Vilallonga.

Com en el cas de la Vila homònima de la Comarca del Maresme, ostenta l’escut parlant d’un au, pel que fa topònim, aquí com allà, defensem la seva derivació del llatí, Vallis Dordaria, relativament comú en alguns llocs de Catalunya, Ordís [ Alt Empordà ] o , Viladordis [ Bages ].



La reflexió que ens deixava l’escriptor Josep Pla, sembla pensada per aquest indret; ‘El paral•lelisme primaveral entre els rossinyols i les cireres és el mateix que es produeix a la tardor, entre els tords i les olives ‘.