dimarts, 12 de juliol de 2011

SANT CLIMENT DE VALLCEBRE, DE LA TORRE DE FOIX, O DE LA VERGONYA. GUARDIOLA DE BERGUEDÀ.

La Carmen Toledo Cañadas, i el Tomàs Irigaray Lopez, visitaven Guardiola de Berguedà, i ens enviaven una crònica de l’església romànica, avui quasi esfondrada, dedicada a Sant Climent, inicialment esmentada en els fonts documentals com de Vallcebre.



El topònim sembla evocar un entorn bucòlic, amb presència d’animals com els cérvols, i/o d’arbres com el server o servera.

L’any 983, l’església de Sant Climent apareix citada com una de les possessions del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. “in monte Balcebre, eclesiam Sancti Clementis, cum suas decimas et primicias et oblaciones et casas et terras et vineas, cum illorum afrontationes...”

Al segle XIV , consta ja que l’església de Sant Climent era sufragània de Sant Llorenç prop Bagà, juntament amb Sant Julià de Cerdanyola, i s’esmenta ja el nom que conserva aui encara ; Sant Climent de la Torre de Foix. El topònim aquí, ens fa pensar en possibilitats aparentment antagòniques, riu i/o lloc d’aigües embassades; lloc d’abundant vegetació.

El Miquel Pujol Mur i la Rosa Planell Grau, ens explicaven suara la penosa impressió que els va causar la contemplació de les runes de Sant Climent de la Torre de Foix.

Reprodueixo aquí el text que ens enviaven : He de fer constar – ens deia el Miquel - l’estat ruïnós de l’edificació , únicament la façana és manté en peu , la resta de l’edifici és en estat de gran abandó i ruïna, les plantes envaeixen el terra, i fins algun arbre treu el cap per saludar el sol per la teulada.




Impressiona per les seves dimensions la façana.

La porta és emmarcada per dos arcs cecs.

Dalt hi ha una magnifica espadanya de dues obertures que quasi té l’amplada del mur.
Ens acompanya un enllaç on podreu trobar una amplia informació històrica d’aquesta malaurada esglesiola romànica.

http://www.vallcebre.cat/doc/complement%20par%202.pdf

A poca distància està situada la Torre de Foix, i per tal de conèixer una mica més de la seva història ens deixava un altre l’enllaç al magnífic treball publicat per RAMON COROMINAS CAMP i JAUME COROMINAS CAMP

http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/171199/250121

Al Berguedà, al Bages, al Solsonès, a la Segarra,... – potser a totes les terres de la Catalunya interior – els cal prendre consciència dels molts actius de que disposen, i trobar la formula per posar-los en valor. Això únicament es podrà fer des del ‘país real’ , sense esperar – ni demanar – res dels Governs de Barcinunya i/o de Madrid, que ens veuen com ‘ el pati de darrera ‘, útil únicament perquè els nens juguin i/o per deixar-hi els trastos que ja no fan servei.

Hem de fer realitat el topic amb que anys enrere se’ns definia; els catalans, de les pedres en fan pans !.

Això, ho resignar-nos a la misèria econòmica i moral.