dilluns, 4 de juliol de 2011

Sant Martí de Pegueroles, la Parròquia perduda. El Solsonès

El Miquel Pujol Mur i Rosa Planell Grau, els meus sherpes per les terres del Berguedà i en aquesta ocasió del Solsonès, m’havien preparat un dia excepcional; començàvem fent via cap al pla Pla de Busa, on s’ha de veure – i trepitjar - el Capotell, i com a cloenda ens aturàvem davant del runam esfereïdor de Sant Martí de Pegueroles.




S’esmenta a la relació de parròquies del Bisbat d’Urgell segons les Rationes Decimarum dels anys 1279-1280

Rep la visita del Vicari Arquepiscopal de Tarragona, segon la relació que consta la Diòcesis d’Urgell els anys 1.312-1313

De la importància – fins i tot econòmica – d’aquesta parròquia en tenim coneixement de forma incidental per l’adquisició que fa mossèn Francesc Viladàs, prevere i rector de Sant Martí de Pegueroles, de la torre dreta del portal de Graells -–una de les quatre portalades majors del recinte murat de la vila de Cardona - l ’any 1583 a l’hereu de Joan Fontcalda ; sis anys desprès, al 1589, mossèn Viladàs la venia a Celdoni Pejoan pel preu de 30 lliures.

La fundació del Bisbat de Solsona aprovada en el consistori del 19 de juliol de 1593 i publicada 1' 1 d'agost següent, segons els arguments recollits en la butlla fundacional, Super universas, són:

Que per la seva extensió el bisbe no pot visitar cada dos anys, segons la prescripció conciliar, el bisbat d'Urgell, al qual pertanyia la gran majoria de les parròquies que configuraven la nova diòcesi.

Que els pobles fronterers es veuen afectats per l'heretgia.

Que Solsona té totes les condicions religioses(convent deis caputxins), materials (església col•legiata ben dotada); i ambientals (plana bonica i fèrtil).

La nova diòcesi es formava amb 16 parròquies procedents del bisbat de Vic i 114 del d'Urgell, entre elles Sant Martí de Pegueroles.





No hi ha gaire més informació de la dissort que ha portat al lamentable estat actual, l’edifici de planta de creu, dotat amb un cor, on trobem encara restes de pintures murals en una de les capelles laterals, i on miraculosament l’absis resisteix tossudament davant les clares accions d’abandó, d’incúria, àdhuc de vandalisme que l’edifici mostra, i per vergonya de tothom son clarament visibles.

L’enciclopèdia de ‘Barcelona’ – amb el seu alt sentit deservei a la nació catalana’ diu del lloc :

Poble (663 m alt.) del municipi de Navès (Solsonès), al SE del municipi, entre les rieres de Gargallà i de l'Hospital.

De la seva església parroquial (Sant Martí) depèn la de Vilandeny.

Pegueroles, Navès, el Solsonès,... estant sens dubte prop de Déu – tant almenys – com allunyats, oblidats i menystinguts per la megalòpolis barcelonina, i els qui des d’allà, administren de forma maldestra , els cabals de tots.

Fa anys que estem ‘indignats’, ens temem però, que aquesta reivindicació, no quedarà inclosa en la llista de greuges que amb tota justícia reclamen mitjançant ocupacions de llocs púbics, cassolades,... els ‘indignats’ amb el sistema.

Els diners d’Amèrica – fills de la por i l’odi ,curulls de sang – van aixecar moltes esglésies; el temps tot ho posa a lloc.