Anava de tornada del dia perfecte que m’havien regalat la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur, del que en cròniques successives en donaré compte.
Feia molt de temps que en el meu anar i venir entre el Bages i el Berguedà, el turó de Balsareny semblava cridar-me, la factura del castell refeta a finals del segle XIX, amb l’estil que popularitzaria Walter Elias Disney, al que curiosament alguns li troben – també- un origen català, me’n dissuadia una vegada i altra; finalment però, el desig de veure la romànica de Santa Maria del Castell va poder més.
Consta una anterior dedicació a Sant Iscle i Santa Victoria, que al segle XVII decaurà en benefici de Santa Maria.
Els castells guanyats als sarrains – aquest n’és un clar exemple- s’acostumaven a dedicar a la Verge Maria, advocació que en tant que compartim una tradició comuna, respecten els musulmans. Pensem doncs, que l’edifici, d’una única nau rematada a llevant per un absis semicircular sense decoració, que hom suposa construït al voltant del segle XIII , i que va ser ampliat al segle XVI i XVII amb la construcció d’una sagristia, era inicialment una capella dedicada a la Verge; l’advocació dels sants cordovesos, com la de les santes sevillanes, Justa i Rufina, formarà part del santoral català a partir dels segles XVI i XVII. Hi haurà doncs un viatge d’anada i tornada d’aquesta advocació de Santa Maria a la seva església del Castell de Balsareny.
No existeix ja el peculiar campanar que retratava l’any 1.918 el Josep Salvany Blanch enderrocat en nom de la modernitat, i pel que fa a les campanes - únicament dues en el millor dels casos- van ser col•locades a l’església de Santa Maria del Castell. Les dues que llueixen actualment sospito que son unes altres; en el període genocida 1.936-1-939 aquest sector del Bages, va patir una particular virulència.
Adverteixo que la porta original, al sud, composta d’un arc de mig punt molt auster amb una arquivolta exterior a mena de guardapols, esta tapiada, la imatge de Josep Salvany no aclareix la ubicació de la porta l’any 1.918; Santa Maria però, ha estat ‘restaurada’ per la Diputació de Barcelona.
La porta d’accés actualment es troba a ponent, sota el mur que suporta el campanar d’espadanya.
L’ombra omnipresent del Castell, m’acompanyarà mentre recullo les imatges que veieu en aquesta crònica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada