divendres, 8 de juliol de 2011

EL BULLIDOR DE LA LLET A GISCLARENY. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ

Havíem dinat a Bagà, a Ca l’Amagat , al carrer de la Clota, número 4 – us ho recomanem - la Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur, el Joan Escoda Prats, el Joan Vilardell Illa i l’Antonio Mora Vergés; els que veníem dels Vallès teníem que ser a casa com més tard a les 20,00, i això donava per poc més que un tomb per aquesta vila que prepara la XIX edició de les Festes de la Baronia de Pinós.

No tenim – ni volem tenir – remei, i li pregàvem als nostres sherpas que ens portessin fins a l’anomena’t Bullidor de la Llet, dins del proper terme de Gisclareny. Rep aquest nom pel color blanquinós que l’aigua fa sempre que circula a gran velocitat i/o a pressió; advertim que tant aquí com en qualsevol altre lloc del planeta.



Ens advertia el Miquel que possiblement en aquestes dates de juliol, malgrat les pluges de la primavera és infreqüent que aquesta surgència sigui visible; decidíem remuntar el Torrent del Forat, que es forma al ajuntar-se les aigües del torrent del Pendis i del torrent d'Escriu, i sota un sol d’injustícia, superàvem el petit pont de pedra, del que no hem sabut trobar cap dada. sou pregats d’enviar qualsevol informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com





La remor de l’aigua que baixa des del brollador ens animava, però com ens advertia el sherpa, no teníem el goig de contemplar-lo en acció. El Miquel m’enviava al vespre una imatge de l’any 2.008, que penjaré juntament amb la que aconseguíem en aquesta ocasió.




Quan ens acomiadàvem del Miquel i la Rosa, el rellotge superava les 18,00, amén de superar la distància entre el Berguedà Sobirà i el Vallès Occidental, trobaríem un camió que transportava fusta, que ens faria perdre temps, el superaven en arribar a Cercs, per trobar-nos un tractor d’obres publiques; estava clar que l’objectiu d’arribar a casa a les 20,00 era ja inassolible.

El Miquel i la Rosa – que ens havien adelantat – ens saludaven a l’alçada de Berga; arribàvem a Mura – capital de les Valls del Montcau- , al Bages – a les 20,00, i ens acomiadàvem ara del Joan escoda; eres quasi les 20,45 quan m’assentava al costat de la meva mare a la que acostumo a visitar tots els dies, a Castellar del Vallès.

Havíem fet un xic tard, però ultra la obvietat que arribàvem sans i estalvi, la darrera visita d’aquest dia inoblidable, se’m faria present fins que aconseguia adormir-me, cosa que em va costar força de tant cansat que estava.