dilluns, 18 de juliol del 2011

RIUDARENES, GERNIKA, MATHAUSEN, TREBLINKA,.. IN MEMORIAM

Pensava trobar en algun lloc un senyal dels horribles fets que succeïren a Riudarenes , quan pels voltants de 1640 els terços dirigits per Lleonard Moles, formats per soldats – diuen que principalment Napolitans - , van saquejar la població, i incendiar l'església, on desprès d’executar tota mena d’accions sacrílegues van assassinar el sacerdot, i van dur a terme actes obscens i degradants contra les persones i les seves propietat a la vila de Riudarenes; d’aquesta infàmia – mai castigada, ni admesa des de les files espanyoles – la cançó dels segadors, deia :

A presència dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:

Llicència els he donat jo,
molta més se'n poden prendre.

http://portalcatala.forocatalan.com/t168-lletra-de-la-canco-dels-segadors-versio-antiga-video

Aquests fets horribles van irritar a tots els catalans, fins al bisbe de Girona, aleshores Gregori Parcero – d’origen castellà - , que va dictar sentència d'excomunió contra tot el terç de Moles.



Únicament a la façana de Sant Martí hi ha un petit recordatori; s’esmenta aquesta església l’any 1190.

Actualment té planta de creu llatina de 28 metres de llargada per 12,6 d’amplada en els braços de la creu. Exteriorment, l’estructura està conformada per parets de pedra del país i només els escaires disposen d’un conjunt de carreus granítics bastant elementals. Tot plegat dóna un aire d’inacabat i la seva construcció correspondria a la segona meitat del segle XVII, ja que l’església fou totalment destruïda en els fets de maig de 1640.



La façana disposa d’un gran finestral i s’hi observa una galeria d’arcs avui cegats. El portal d’entrada és l’únic element exterior acurat: és quadrangular, de pedra granítica, d’estil barroc, amb una fornícula amb timpà rodó que conté una senzilla imatge de pedra de sant Martí, i un calze a cada banda amb la data de la seva construcció, el 1730. La imatge del sant representa a sant Martí bisbe, però en la seva falda (costa de veure) té representat el sant sobre el cavall tallant la capa i donant-la a un pobre. El campanar, adossat a la façana del migdia, conserva tota la estructura antiga, amb carreus granítics. Un cordó separa la part inferior de la superior, construïda a mitjans del segle XVIII. Té dos finestrals per banda, merlets de rajols i coberta piramidal.



L ’interior - on no podem accedir- és d’una única nau de 8,2 metres d’ampla. A l’entrada, s’hi aixeca el cor. A la dreta de la nau es troba una petita capella amb el sant Crist i a l’esquerra una altra d’igual mesura amb un retaule amb les imatges del Sagrat Cor, Sant Josep amb el nen Jesús i de Sant Antoni amb el porquet. El braç esquerre del creuer disposa d’un senzill retaule de la Verge acompanyada de dos petits àngels, mentre en el creuer dret, el retaule és de la mare de déu de Fàtima, amb la imatge i un petit relleu representant el moment en el qual aquesta s’apareix als nens. El creuer està cobert per una cúpula blanca d’estrella octogonal i ben bé sota seu s’ha elevat l’altar modern amb baldaquí. En l’absis, el retaule major: la verge del Carme, en el centre, dins un tabernacle, a l’esquerra el patró de la parròquia sant Martí, i a la dreta Sant Sebastià. Tots els retaules corresponen a la segona meitat del segle XX i estan construïts amb fusta i guix. Sembla ser que, per una promesa, el creient 16 17 que pagà la reposició del retaule principal, l’any 1940, col•locà la mare de déu del Carme en el lloc preeminent, relegant el patró a nivell secundari. Tot el terra del temple està cobert per mosaic.

Riudarenes s’hauria d’agermanar amb altres poblacions màrtirs com Gernika, mathausen , treblinka ,… en el meu cas penjaré aquesta crònica el dia 18 de juliol en memòria d’un altre fet genocida mai castigat, ni admès des de les files espanyoles.