divendres, 22 de juliol de 2011

L’ESPARRA. CRÒNICA D’UN ABANDÓ SISTEMÀTIC. LA SELVA

Em corprenia la visió del temple de sant Martí de l’Esparra , des de la petita plaça, situat just al costat de les restes del lledoner que fou declarat un dia Arbre Monumental , comptava fins a quatre tirants que deuen sostenir literalment el temple, i observava les més que evidents senyals de ruïna de la torre campanar.





L’Esparra és un poble del municipi de Riudarenes (Selva), a l'interfluvi de la riera de l'Esparra i la de Vila-ras, afluents per la dreta de la riera de Santa Coloma.

La parròquia de Sant Martí, esmentada ja el 1169, depenia de Sant Pere de Cercada, dins el vescomtat de Cabrera; en depèn el santuari d'Argimon (antic castell).



L’església és un edifici rectangular del segle XVIII cobert a dues aigües, amb porta d’arc campanell, obertures ogivals i un esvelt campanar quadrat de finals del segle XIX.

De l’antiga construcció romànica ens expliquen que únicament en queda un capitell ornamentat amb motius florals i l’altar. No podem accedir a l’interior, en aquesta concreta ocasió però , vist l’estat en que es troba, no fem cap indagació de qui pot tenir la clau.

S’explica que en una de les tantes topades entre sant Martí i el diable, aquest sempre el desafiava a veure qui faria el salt més llarg, en una ocasió es trobaren en el camí de Lloret a Vidreres i sant Martí, d’un bot, es plantà a L’Esparra, mentre el diable va caure en l’estany de Sils. Dona que pensar aquest fet llegendari, ja que per l’estat catastròfic en que es troba – aparentment – l’indret, potser va ser el dimoni el que va posar la planta a l’Esparra.

Manuel Bofarull Terrades, defensa com a origen del topònim, el sentit ‘ barra o joc de barres que serveix per tancar un portell de prat .., ‘ que en alguna forma dialectal rep el nom d’esparra.

Entenc ara que no surti cap imatge a la pàgina web de l’ajuntament.