dijous, 7 de juliol de 2011

SANT CUGAT DEL RACÓ. NAVÀS. BAGES. CATALUNYA

Ens arribàvem la Carmen Toledo Cañadas, el Tomàs Irigaray Lopez, i l’Antonio Mora Vergés, fins a Sant Cugat del Racó, avui terme de Navàs, a la Comarca del Bages; ens n’havien parlat molt i bé.




Certament és un edifici ‘peculiar’, els seus quatre braços iguals, de planta de creu grega, enlloc de la forma clàssica de creu llatina, no se’ns fan perceptibles, si certament la cúpula ressaltada amb un cimbori cilíndric, i la decoració llombarda, a base d’arcuacions cegues i lessenes que s’estén per tots els murs; desentona un xic la porta d’entrada sobre la que està escrita la data 1.599, no l’airós campanar d’espadanya afegit també tardament.




Curiosa també com mínim, la evolució del nom, l’any 1040 apareix com a Sant Cugat de Castelladral, el 1293 apareix com a Sant Cugat de l’Alou, en referència possiblement a l’alou del monestir de Ripoll , també anomenada “Sant Cugat de Salou”. – del català anterior al genocidi de 1.714, en que es feia servir l’article salat - , el nom però, amb que és més coneguda, sobretot per la gent de la zona, és el de Sant Cugat del Racó, que apareix l’any 1689.

Segons la toponímia Racó , te el significat de ‘lloc apartat’, o ‘lloc recondit’, en aquest cas, dalt d’un turó és evident que no ens casen ni l’un ni l’altre. S’admeten hipòtesis.
La proximitat amb Sant Maria de les Esglésies - també de bellíssima factura - que depenia del Monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà, explicaria en clau de ‘rivalitat religiosa’, l’existència d’aquests edificis excepcionals.

L’Ajuntament explica a la seva pàgina web , que aquesta església és el monument més destacat del municipi, i en ressalta el fet de tractar-se d’ una joia del romànic català. ‘bona brevis’ esmenta que e s localitzaren restes d’un edifici preromànic del segle X, i que l’actual temple – amb força modificacions - és del segle XI.

Dissentim de l’Autoritat Municipal – en termes del tot respectuosos -; Navàs te molts atractius – alguns com la propera Santa Maria de les Esglésies, descurats excessivament al nostre criteri.

Li falta al Bages – potser a totes les terres de la Catalunya interior – prendre consciència dels molts actius de que disposen, i trobar la formula per posar-los en valor. Això s’ha de fer des del ‘país real’ , sense esperar – ni demanar – res dels Governs de Barcinunya i/o de Madrid, que ens veuen com ‘ el pati de darrera ‘, útil únicament perquè els nens juguin i/o per deixar-hi els trastos que ja no fan servei.

La minsa informació de la pàgina web, corrobora absolutament la nostra afirmació relativa a la ubicació física de Sant Cugat: Situada en un turó enlairat prop del poble de Castelladral té una vista esplèndida d'horitzons molt amplis, en un entorn de boscos i pagesies escampades.

El consell de sempre, veniu al Bages.