Podíem arribar-nos fins a la plaça de l’església on recolliria imatges d’aquesta construcció d’estil historicista, atribuïda a l’Alexandre soler i March, aleshores arquitecte municipal de Gironella.
No podíem accedir a l’edifici de la casa de l’amo que reprodueix l’esquema d’un castell gòtic, visible des de l’autovia.
A l’indret i hagué inicialment un moli fariner que sembla estava molt malmès a principi del segle XIX; Josep Comas i Ametlla, es proposà reconstruir-lo, i a tal fi l’any 1831 vengué a Josep Rutllant, de Berga, un home del tèxtil, un tros de terreny per construir una petita fàbrica annexa al molí amb el compromís d'aprofitar l'aigua sobrant.
El moliner també s'associà el 1832 amb el berguedà Tomàs Bach i acordaren instal•lar dins el molí màquines de cardar.
Escassos de capital , la construcció de la fàbrica els va provocar un fort endeutament i l'any 1858 el conjunt de la fàbrica, el molí i els terrenys annexos van ser venuts a uns altres industrials: Lluís Rosal, de Berga; Miquel Roca, de Casserres, i Esteve Monegal, de Barcelona. El molí de Monegal acabà donant nom a la fàbrica i a la colònia per tal de diferenciar-la de l'Ametlla de Merola.
L'any 1893, Josep Monegal Nogués, fill d'Esteve Monegal, va comprar la totalitat de les accions de la fàbrica de l'Ametlla.
Amb Josep Monegal es formà la colònia, que comptava amb habitatges plurifamiliars per als treballadors, que fins aleshores vivien a les golfes de la fàbrica; es va construir també, una escola, el convent de monges i la botiga de queviures.
El 1896 ses va inaugurar un magnífic pont de ferro que substituïa la vella passarel•la de fusta que travessava el Llobregat i comunicava la colònia amb la carretera comarcal que portava a Berga i a Gironella, construït per la Maquinista Terrestre y Marítima.
Això va donar una forta empenta a la colònia que a l'any 1900 comptava únicament amb la secció de filats i teixits; 300 treballadors feien funcionar 5.000 pues de filar i 200 telers mecànics. En pocs anys, però, va passar a 10.500 pues i 300 telers.
L'any 1915 incorporà els seus fills, Manuel Maria, Rosa Maria i Josefa Maria, i el seu gendre Ignasi Calonge, a l'empresa J. Monegal Nogués e Hijos.
El 1925, l'empresa es transformà en societat anònima, Tèxtil Monegal, SA.
L’'any 1966 tancà portes arrossegada per la crisi.
Avui forma part d’aquell ‘esquelet industrial’, del que dissortadament no en sabem treure rendiment més enllà de l’exposició quasi museística.
Fa mal veure l’infinit abandó d’aquestes terres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada