DE LA SANTA CREU A SANTA MARIA DE CERVELLÓ

M’aturava al carrer que discorre per sota d’aquesta església, i amb la millor voluntat intentava repetir l’enquadrament que l’any 1.923 havia fet el Josep Salvany; en aquella data existia encara un campanar de torre que s'alçava damunt del cimbori, la terra – aquí i per arreu - es conreava, i els ‘serveis públics’ estaven tant a les beceroles, que la imatge d’uns fils penjant hagués semblat – com de fet és – un sacrilegi.



Pujava fins al turó i recollia imatges intentant evitar – dins del possible – els filats ‘protectors’ que comencen a presentar símptomes de rovell. Venen temps dur pel romànic !!!!



Fou aixecada inicialment sota l'advocació de la Santa Creu, sant Esteve i sant Dalmau, s'esmenta l’any 904 en un document que recull la donació de Guifré II de Barcelona a Sant Cugat del Vallès.

Ènnec Bonfill, del llinatge dels Cervelló va comprar el castell, situat sobre aquesta església, a la casa comtal de Barcelona, i va pactar amb el bisbe de Barcelona el domini de l'església, tot i que Sant Cugat encara hi mantingué certs drets, això va provocar diferències entre la baronia de Cervelló i el monestir.

L'església era a finals del segle XI de ser plena propietat dels Cervelló i aquests en modificaren l’advocació principal, que va passar a ser la de Sant Esteve.

Va patir els efectes del setge a que Jaume I va sotmetre el Castell, i l’any 1.230 es fa una nova consagració del temple. Aleshores tenia funcions parroquials.

El 1587 es van portar a terme modificacions en l'edifici: el portal, el cor i les capelles laterals. Als inicis del segle XVIII se'n van afegir dues més.

El 1872 s'abandonà a causa de la construcció d'una nova església a la població que prengué les tasques parroquials.

A començament del segle XX es va procedir a la seva restauració i el 1922 es va tornar a obrir al culte, ja sota l'advocació de Santa Maria de Cervelló.



L'edifici que ens ha arribat degué ser construït cap al final del segle XI. Està feta amb pedra local, de color rogenc, i consta d'una nau coberta amb volta de canó i capçada amb un absis semicircular. Aquest està dividit interiorment en tres nínxols amb arc de punt rodó, separats per semicolumnes, i oberts amb sengles finestres de doble esqueixada. Exteriorment està ornat amb lesenes i arcuacions llombardes. Destaca especialment el cimbori , vuitavat, amb cúpula i petxines, decorat exteriorment de forma semblant a l'absis. La porta, amb frontó triangular, és renaixentista



El romànic del Baix Llobregat, dels Vallesos, del Barcelonès, i de les zones ‘urbanes’ i/o ‘industrials’ , demana i necessita una acció ràpida i decidida en la que alhora de restaurar-lo i protegir-lo se’l faci conèixer. És un dels millors – sinó l’únic - actius que poden interessar als nostres veïns del Nord, que com deia l’Espriu son :

Gent culta, rica, lliure, desvetllada i feliç.