dimecres, 17 d’agost de 2011

PARDINES. VALL DE RIBES. RACONS DEL RIPOLLÈS

Desprès d’un trajecte d’ almenys sis quilometres per una carretera de muntanya, aturava el vehicle a la petita plaça de Pardines; la Irene Tironi Laporte , la Sonia Ortiz Tironi , l’Antonio Mora Vergés i el Celestino Cajucom Velasco, originari de Filipines, professor de llengua anglesa, i sens dubte el més ‘viatjat’ dels quatre, posàvem el peu en aquest petit indret, emmurallat antigament, i on encara són visibles les restes d'un dels portals que donaven accés al poble, i es mantenen dempeus tres arcades, i una antiga torre circular.



Començàvem per l'església de Sant Esteve, que tot i haver estat ampliada i renovada al segle XVIII, conserva de la primitiva església romànica del segle XII l'absis, de pedra ben treballada, i un fris de mènsules prop de l'antiga teulada, avui inexistent, perquè es va apujar fa segles i s'hi va construir al damunt una torre campanar curiosa, hemisfèrica o de mitja galta, amb un rellotge. Segurament aquesta circumstància li va estalviar l'enrunament en les obres del segle XVIII.




Continuàvem recollint imatges dels rentadors públics orientats als sud, i dels estenedors de roba que pel seu estat continuen sens dubte fent el seu servei.
L’antiga pica on bevien les vaques, i alguns treballs de forja seran també objectiu de les nostres màquines.




El poblet – en el seu escut aprovat l’any 2.000 llueix una corona de poble - és encisador. Un més dels racons del Ripollès d’obligada visita.

El topònim Pardines , fa referència sens dubte a la seva condició de terra de pastures. Discrepem – una vegada més - dels etimologistes i pensem que la formació del topònim de caire descriptiu evoluciona des de PRATS PETITS , fins a PARDINES



La imatge presa des de Santa Magdalena de Puigsac reforça – si cal – la nostra tesis. Una bona pràctica per esbrinar l’origen dels topònims és arribar-se fins al lloc en concret; està clar però, que fer-ho des de Barcelona és més còmode.

El Celestino Cajucom Velasco, ‘Celes’, em comentava que Pardines és un dels llocs més bonics del món. Des de la seva llarga experiència viatgera, l’afalac és particularment valuós.