Començàvem per l'església de Sant Esteve, que tot i haver estat ampliada i renovada al segle XVIII, conserva de la primitiva església romànica del segle XII l'absis, de pedra ben treballada, i un fris de mènsules prop de l'antiga teulada, avui inexistent, perquè es va apujar fa segles i s'hi va construir al damunt una torre campanar curiosa, hemisfèrica o de mitja galta, amb un rellotge. Segurament aquesta circumstància li va estalviar l'enrunament en les obres del segle XVIII.
Continuàvem recollint imatges dels rentadors públics orientats als sud, i dels estenedors de roba que pel seu estat continuen sens dubte fent el seu servei.
L’antiga pica on bevien les vaques, i alguns treballs de forja seran també objectiu de les nostres màquines.
El poblet – en el seu escut aprovat l’any 2.000 llueix una corona de poble - és encisador. Un més dels racons del Ripollès d’obligada visita.
El topònim Pardines , fa referència sens dubte a la seva condició de terra de pastures. Discrepem – una vegada més - dels etimologistes i pensem que la formació del topònim de caire descriptiu evoluciona des de PRATS PETITS , fins a PARDINES
La imatge presa des de Santa Magdalena de Puigsac reforça – si cal – la nostra tesis. Una bona pràctica per esbrinar l’origen dels topònims és arribar-se fins al lloc en concret; està clar però, que fer-ho des de Barcelona és més còmode.
El Celestino Cajucom Velasco, ‘Celes’, em comentava que Pardines és un dels llocs més bonics del món. Des de la seva llarga experiència viatgera, l’afalac és particularment valuós.
Em mancava localitzar l'edifici que havia aixoplugat l'escola, sou pregats de fer-nos-en arribar una imatge a l'email castellardiari@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada