RACONS DEL RIPOLLES L’ABSIS DEL REMEI DE SERRAT

Des de Fustanyà hi ha una pista forestal encimentada que ens permet arribar-nos fins a Serrat; és el nucli de poblament més important de la vella parròquia que senyorejava la contrada; aquest agregat de Queralbs està situat a la cota dels 1.300 metres d'altitud, amb cases esglaonades al pendent de la serra. El topònim és òbviament descriptiu.

Es tracta d'un conjunt gairebé verge en el qual encara perduren molts dels processos compositius i constructius tradicionals.

Els habitatges són de pedra pissarrosa lleugerament amorterada, reforçada amb passeres de lligada.

Les teulades tenen doble vessant de lloses arrodonides, sobre cabirons de fusta amb ràfecs petits, fets amb diverses filades del mateix material.

Moltes fusteries encara mantenen les coloracions originals o es presenten sense pintar.

Són molt característics els forns semicirculars afegits a les construccions, coberts amb una llosa d'un sol vessant i una xemeneia potent generalment aparedada.



Ens portava fins aquí el desig de retratar l’absis romànic de la petita església dedicada a la Mare de Déu del Remei, l’edifici actual és una ampliació feta al segle XVII d'una romànica que possiblement es malmeté l’any 1.428; les cròniques recullen que la majoria dels habitants de Queralbs moriren en el terratrèmol del 2 de febrer d'aquell any.



L’església situada en una de les sortides de la població, té les característiques de les ‘trentines’ únicament el campanaret d'espadanya a la façana ens fa evident la naturalesa religiosa de l’edifici ; s’adverteix que es va sobreelevar per fer-hi un cor; aixecada a cavall de dos feixes, em calia fer malabarismes per retratar l’absis, únic trosset romànic que es conserva encara. No podíem accedir a l’interior

Ens expliquen que en el camí que des de Queralbs mena a Serrat, en el marge dret del riu, encara es poden veure les ruïnes del molí fariner on Guimerà situà el drama de Terra Baixa.