Com a segona fer-vos saber que fins l’enciclopèdia de romànic català, deixa de ressenyar monuments com l’església del nucli de Fonolleres, dedicada a la Marededéu, mal dita Santa Maria. No volem pensar que això és com a conseqüència de trobar- en aquesta comarca; en tot cas, és un oblit lamentable.


Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplars dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com, i si fos possible, imatges del interior de l'església.
Com a tercera , explicar-vos que estem davant d’un temple del segle XI o XII; que devia exercir funcions parroquials – és manté avui encara el cementiri -, però que aviat va dependre com a sufragània de Santa Pere de la Curullada.
S’esmenta en la visita pastoral que Nicolau de Pedralbes, emissari del Bisbe de Vic, feia l’any 1.428 per aquestes terres, en aquella data persistia encara el benefici que havia instituït Guerau Satorre.
La resta de la història la coneix tothom :
El Regne de Castellà envia l’any 1.492 naus a les Índies, que inicien l’espoli de les terres americanes, que persistirà fins al segle XVIII, en que comença el rosari de proclamacions d’Independència .
Els recursos robats amb la creu i l’espasa; possiblement per fer-se perdonar, es destinaran en un percentatge significatiu, a refer, modificar, restaurat, i aixecar de cap i nou, capelles ,ermites, esglesioles, esglésies, monestirs i fins canòniques i catedrals ; Déu però, malgrat la seva infinita misericòrdia, no pot perdonar aquells horribles crims de lesa humanitat.

Santa Maria de Fonolleres, es va aixecar damunt les restes d’algun liwan, o d’una mesquita. Aleshores el centre del món estava entre els cursos del Corb, l’Ondara, el Llobregós ,... des del silenci , la Segarra demana i exigeix l’estricta aplicació de la Norma Constitucional que diu ‘ totes les persones son iguals davant de la llei ‘; i en aquesta reivindicació s’encomana avui – com ho ha fet sempre – a la Mare de Déu.
No ens cansarem de recordar que el Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos). Es va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat en el mateix concili.
L’església catalana, i les esglésies Orientals, es refereixen a Maria com “ Marededéu”.
L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol, 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975), pel que fa a la denominació " correcta" de la mare de Jesús, es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de ‘sostenella y no enmendalla’.
Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada