Com a primera providència explicar-vos que anomeno ‘ forat negre’, a les terres oblidades de la Catalunya interior. I dissortadament la Segarra en això de l’oblit, la incúria, la desídia i l’abandó infinit, té tot el dret del món al títol de ‘ Las Hurdes de Catalunya’.
Com a segona fer-vos saber que fins l’enciclopèdia de romànic català, deixa de ressenyar monuments com l’església del nucli de Fonolleres, dedicada a Santa Maria. No volem pensar que això és com a conseqüència de trobar- en aquesta comarca; en tot cas, és un oblit lamentable.
Com a tercera , explicar-vos que estem davant d’un temple del segle XI o XII; que devia exercir funcions parroquials – és manté avui encara el cementiri -, però que aviat va dependre com a sufragània de Santa Pere de la Curullada.
S’esmenta en la visita pastoral que Nicolau de Pedralbes, emissari del Bisbe de Vic, feia l’any 1.428 per aquestes terres, en aquella data persistia encara el benefici que havia instituït Guerau Satorre.
La resta de la història la coneix tothom :
El Regne de Castellà envia l’any 1.492 naus a les Indies, que inicien l’espoli de les terres americanes, que persistirà fins al segle XVIII, en que comença el rosari de proclamacions d’Independència . Entremig s’ha dut a terme – en nom Déu – el major genocidi que el món recorda.
Els recursos robats amb la creu i l’espasa; possiblement per fer-se perdonar, es destinaran en un percentatge significatiu, a refer, modificar, restaurat, i aixecar de cap i nou, capelles ,ermites, esglesioles, esglésies, monestirs i fins canòniques i catedrals ; Déu però, malgrat la seva infinita misericòrdia, no pot perdonar aquells horribles crims de lesa humanitat.
Santa Maria de Fonolleres, es va aixecar damunt les restes d’algun liwan, o d’una mesquita. Aleshores el centre del món estava entre els cursos del Corb, l’Ondara, el Llobregós ,... des del silenci , la Segarra demana i exigeix l’estricta aplicació de la Norma Constitucional que diu ‘ totes les persones son iguals davant de la llei ‘; i en aquesta reivindicació s’encomana avui – com ho ha fet sempre – a la Mare de Déu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada