dilluns, 29 d’agost de 2011

SANT SADURNÍ DE ROTGERS. BORREDÀ .BERGUEDÀ

Anàvem la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur a Borredà, volíem visitar l’església de Sant Sadurní de Rotgers, he tingut ocasió de visitar-la acompanyat per diferents persones; l’accés és senzill, des d’un dels múltiples viratges de la carretera de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà , surt a mà esquerra un camí ara cimentat, que era una pista de terra, quan ho vaig conèixer; cal parar atenció.



L’ església està enmig del bosc quasi amagada pels arbres que la rodegen; s’esmenta el lloc de Rotgers l’any 938, com palatium Rodeganii que disposava d’una església que malgrat exercir funcions quasi parroquials, sempre ha estat sufragània de Santa Maria de Borredà; al ensems aleshores sota la jurisdicció del monestir de Ripoll.



A poca distància hi han encara restes de construccions, un munt de pedres i alguna paret; hom aventura com molt possible que el lloc estigués poblat d’antic i resistís durant la dominació musulmana.

La part més antiga de l’edifici és l’absis, decorat a l’exterior amb arcuacions i lesenes llombardes, s’aprecien algunes filades d’opus spicatum ; es va començar a construir cap a finals del segle XI, i el 1167, amb la capçalera completament acabada, se’n va procedir a la consagració, la necròpolis al seu voltant amb enterrament en caixa de lloses ens indica que hi havia pobladors en aquest indret, a l’església de Santa Maria de Borredà es conserva un sarcòfag de pedra que procedeix d’aquesta església.

Al llarg del segle XIII es va reprendre la construcció amb un romànic evolucionat, com es pot veure en els paraments construïts en carreus ben tallats i arrenglerats. És va cobrir en volta apuntada i lloses de pedra. Damunt es va aixecar el campanar de pedra tova per evitar al màxim el pes. Entre el 1582 i el 1606 es va substituir la coberta i és va reparar la volta de la nau. Segurament també es consolidar el campanar.

En els anys 1709 i 1725 es construí un sepulcre subterrani, sufragat per la família Cirera, propietària d’un mas veí, dels més importants en aquelles dates. La Guerra Civil no va afectar la capella.

Des de l’any 1979 per iniciativa popular és comença a actuar per evitar l’abandó definitiu de la església; l ’any 1984 va ser declarada monument; el 1986 l’Ajuntament de Borredà amb l’ajut de la Generalitat va fer les primeres obres per recuperar l’edifici. La Diputació entre els anys 2002- 2006 va endegar actuacions en aquesta línia d’acondicionar el temple i el seu entorn.



L’any 2004 és va col•locar un moble nou que constitueix el suport de la reproducció pictòrica del frontal medieval conservat al Museu Episcopal de Vic. Representa el Pantocràtor voltat pels símbols animalístics dels evangelistes, i a cada costat hi han escenes de la vida i martiri de Sant Sadurní, fundador de l’església de Tolosa de Llenguadoc.

És un lloc molt bonic, que les explicacions facilitades pel guia us permetran gaudir especialment.