dimarts, 16 d’agost de 2011

EL COMTE QUE MÉS QUE REI, PENSAVA SER DÉU.

L’estructura clàssica d’una colònia, la composàvem com expliquem en un anterior article, la Torre de l’Amo, i la Casa del Senyor; els habitacles dels treballadors no tenien per descomptat aquests magnificència.

Aquest plantejament té almenys una excepció; les Colònies impulsades per Jose Enrique de Olano y Loyzaga; únicament la Casa/ Torre de l’Amo sobresortia. Fins Déu, havia de conformar-se amb un habitacle modest.



Rebia una única fotografia d’una església aparentment enrunada dins del nucli anomenat de la Consolació, el nucli modern de tots els que foren ‘colònies mineres’, els seus orígens però, es remunten a començament del segle XX quan s'hi van construir els primers habitatges pels treballadors, una cantina, i uns safareigs públics i s'hi instal•la el primer rentador de carbó; quan Olano [Jose Enrique de Olano y Loyzaga ], es construí la seva torre ho fa prop d'aquest nucli, més ben comunicat.



En aquesta casa rebria al rei Alfons XIII que li atorgaria el títol de comte de Fígols, desprès de la visita que l'any 1908 , va fer el monarca per les Colònies del Berguedà.

La Consolació creix quan s'obre la boca-mina l'any 1928; es comença a construir l'actual infraestructura: farmaciola, magatzems i tallers, parc de la fusta, rentador nou (1931), etcètera [ inclou l’església ? ].

En convertir-se en el centre d'explotació i d'administració de l'empresa, la Consolació va perdre el seu caràcter residencial i la totalitat dels habitatges es van habilitar com a magatzems i espais per a serveis (farmaciola i dispensari, oficines, etcètera [ inclou l’església ? ]).

Envoltats per construccions més modernes, encara conserven l'estructura de portes, finestres i comunes exteriors tan característiques, tot i que el seu estat de conservació és molt deficient.

http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000074/00000004.pdf

Prop de l’indret la nova Central Tèrmica de Cercs, atorga un aspecte quasi infernal al paratge.

Els capellans - en molts casos – van fer de ‘Caps de Personal’, i/o ‘Caps de Policia i bones costums’, al servei de la propietat i el Régimen ; Déu però , sempre és aliè a qualsevol forma de manipulació en el seu nom.

Alguns residents de les Colònies, tenen la sensació d’haver estat ‘còmplices’, i/o ‘cooperadors necessaris’, en aquelles explotacions que van fer córrer rius de diners a la butxaques dels sàtrapes; diners que han marxat del Berguedà amb ells .

El rei Alfons XIII, nomena comte de Fígols a Jose Enrique de Olano y Loyzaga; el feixisme malgrat l’agraïment que sentia vers els responsables de les Colònies - que feien sempre – manifestació del seu fervor pel Régimen, no els va conferir cap altra dignitat; certament eren feixistes, però tenien un pecat original imperdonable : en la seva majoria eren catalans !.

Déu encara plora per aquells excessos !