Es creu que el va fer construir el comte Oliba Cabreta de la Cerdanya – Besalú; i com no podia ser d’altra manera, se’l va anomenar com Cabreta, aquí, si algú té un petit defecte, es poden estalviar el bateig, per tothom serà sempre ‘ el del petit defecte’, això apliqueu-ho als noms i cognoms, i ja tenim una descripció del paisanatge, que ens permet entendre la raó del topònim.
El Pont està situat sobre el riu Freser, en el punt on la vall es comença a eixamplar, era una peça bàsica en l'antic camí ral que anava de Ripoll a la Cerdanya. Era pas obligat de tots els vianants, abans de la construcció de la carretera de Barcelona a Puigcerdà, als inicis del segle XIX.
Està construït d’un sol arc de 23 metres de llum i 13 m d’alçada. La longitud total d'aquest pont de doble vessant és d'uns 53 metres i té una amplada de 2,80 metres.
El pont fou refet en època moderna, i escapçat en el extrem que coincideix amb la carretera – per a facilitar-ne la construcció - , per això actualment el pont fa un angle.
La part més antiga es a la banda de ponent, on encara es pot veure, entre d’altres coses, una arcada romànica amb una amplada de llum de 6,90 metres. A llevant seu hi ha un altre petit arc; aquesta obertura és situada a un nivell superior, a 3,5 metres del terra actual. Poc més enllà d’aquesta petita arcada, destinada a evitar que el pont fos excessivament massís, s’acaba la part original. Al costat oposat, a ponent de l’arcada romànica, a un nivell baix, hi ha un altre arc petit, cobert també amb volta de mig punt i amb una amplada de 2,10 metres.
El nom del comte l’hem trobat escrit amb B i amb V, seguim aquí la tesis de l’enciclopèdia de Barcelona, que ‘ limpia, fija y da esplendor ‘.
En acabar de recollir imatges m’ha semblat que la Deessa Ibera Banda, - KANTA-BANDA-LE - que donarà nom al lloc de Campdevànol , passant de cantavàndal a camde-vandal, i finalment ja a la baixa edat mitjana al Campdevànol, somreia complaguda.
Els romans – que en qüestió de divinitats tenien la màniga molt ampla - , convertiran Banda en la “Santa dea Tutela “; per això en altres llocs ha evolucionat cap a Tudela. El topònim Campdevànol és alhora que una autèntica raresa filològica, un tresor - sortosament intangible - d’incalculable valor.
El Guillermo Mateu Coll, ‘ el Mateu de Campdevànol ‘ , m’explicava que les darreres obres que s’havien fet al pont del Comte Oliba Cabreta, les havia dut a terme el Tenas i el seu equip de paletes.
Aquesta infraestructura , amb tots els mèrits , és un dels Racons del Ripollès d’obligada visita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada