Les imatges que m’omplen de goig – a l’estiu i sempre – son les dels meus descendents sans i estalvis. Sense angoixar-me , segueixo la evolució dels mapes del temps en els seus llocs de destinació, la situació social – imagino el patiment dels que tenen la família a Londres -, i fins com evoluciona la situació política – els alemanys anuncien vaga de controladors aeris - ; tot això a banda d’anar seguint el dia a dia del Regne d’Espanya - que com en els millors dies del feixisme, està a la vora del abisme i sembla tenir la intenció de fer un pas al front -. Estic distret.
Amb dies de diferència retratava al grup familiar de la meva primogènita.
I, tot just ahir, ho feia amb el de la ‘petita’.
Que més us puc dir ?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada