diumenge, 18 d’abril de 2021

CAN JORDÀ. SANTA PAU. LA GARROTXA. GIRONA

 

la Zaharia Cristian Ionut publica una fotografia de Can Jordà , mas al terme de Santa Pau, la Garrotxa,  de la que ens explica l’ Anna Maso Colldecarrera;  Can Jordà. Antiga casa pairal que dóna nom a la famosa fageda. La família Jordà, amb privilegi militar, es va emparentar amb moltes famílies pairals. La pubilla es va casar amb l ‘hereu Masllopart de la Vall de Bas, i així, van fusionar els dos patrimonis. En els anys 70 del segle XX, la finca es va vendre a la Diputació de Girona.




La mare de l’avi, Joan Colldecarrera Jordà, descendia d’aquesta notable família.


Patrimoni Gencat la descrivia així; gran casal de planta rectangular amb teulat a dues aigües amb els vessants decantats vers les façanes principals. Disposa de planta baixa i dos pisos superiors, amb diferents èpoques de construcció. S'utilitzaren carreus ben tallats en els angles i obertures i carreu petit i pedra volcànica pels murs.

       

 


L’Olga Sacrest i Roca,  la retratava l’any 1985. Vista de l'edifici


La planta baixa era destinada a cellers i quadres pel bestiar. El primer pis a habitatge amb escala interior. És remarcable la galeria de la façana sud-oest. El segon pis, amb escala independent exterior, també era destinat a habitatge. En aquest mas hi varen arribar a viure dues grans famílies.

 

Llindes

 

-porta principal: 16 IHS 0 35

 

-porta accés segon pis: JUAN /JURDA + 1892

 

A la fageda no hi havia cap esglesiola ni cap oratori, per tant a Can Jordà hi havia una fornícula de marcades línies barroques, amb una gran curculla, situada al gran menjador del casal. Va ser feta amb guix i pintada al damunt de color gris imitant el marbre.

 

 

Can Jordà conserva, repartides entre la planta baixa i el primer pis, diverses piques remarcables. Algunes d'elles són de pedra (n'hi ha de rectangulars i d'altres de quadrades) que servien per rentar els plats i altres tasques de la cuina; són igualment remarcables les piques de ceràmica grisa utilitzades per deixar la roba en remull amb les cendres del foc. Són d'un diàmetre de 75 centímetres  aproximadament i disposen d'un petit forat inferior per buidar l'aigua bruta. Tant unes com les altres han estat mogudes en diverses ocasions per tal de ser robades.


La planta baixa d'aquest mas es va edificar l'any 1635 i es va acabar la primera planta el 1767. Llavors la propietària era Na Teresa Jordà, donant el seu cognom a la fageda que envoltava la seva propietat.


La planta superior es va aixecar a finals del segle passat (1899).


Actualment la Diputació de Girona n'és la propietària, per acord d'aquesta entitat amb el govern militar de la província, el setembre de 1984 la companyia de sapadors del batalló mixt dels enginyers quarts de la mateixa ciutat varen realitzar obres de restauració al mas.


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19,  i confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.