divendres, 30 d’abril de 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL D'ESPRAC, ADVOCADA A SANT GENÍS. ESPOLLA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

  

L’Odo Arranz Arlanzón exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de  l’Empordà  sobirà i les comarques confrontades, i atèsa la situació de “ presó municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems ,  us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 


M’enviava fotografies  de l’església de l’antiga parròquia de Sant Genís d’Esprac , situada vora la riba dreta de la Regarda, en una fondalada de la seva vall.


Per arribar-hi cal seguir les mateixes indicacions que hem donat per anar a Sant Martí de Baussitges. Un cop passat el Mas Corbera, a uns 2 km, i a 1,5 km abans d’arribar a Baussitges, hi ha un camí a mà esquerra; seguint aquest camí, a poca distància, hi ha l’església i el mas de Sant Genís


Patrimoni Gencat en diu ; església situada al nord del nucli urbà de la població d'Espolla, a uns cinc quilòmetres de distància del municipi i en una zona completament deshabitada. Tot i això una masia veïna s'adossa al mur de ponent del temple.

 










Església d'una sola nau amb absis de planta semicircular capçat a llevant. Tant la nau com l'absis estan coberts amb voltes apuntades, il·luminades per dues finestres situades al mur de migdia de la nau i al fons de l'absis. Aquestes obertures són d'arc de mig punt i doble esqueixada. La porta d'accés al temple està ubicada al mur de migdia. Està formada per dos arcs de mig punt en gradació, amb la llinda i el timpà llisos i bastida amb carreus desbastats, sense cap motiu ornamental. L'arc extern presenta les impostes bisellades. Damunt del frontis, orientat a ponent, hi ha una petita espadanya de dues pilastres, afectada per la masia que es troba adossada al temple.


 



La construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter de calç i amb refeccions efectuades amb fragments de maons i de ceràmica. Els paraments de migdia i de llevant presenten un revestiment arrebossat que amaga els murs. El parament de tramuntana, amb la pedra vista, presenta trams bastits en la tècnica de l'opus spicatum, indicant així la possibilitat que es tracti d'una estructura pertanyent al període preromànic.


L'opus spicatum (terme llatí que significa obra en forma d'espiga), o d'espiga de blat, és un tipus de construcció utilitzada en temps romans i medievals, tot i que en construccions rurals també s'aplicà en el decurs dels segles XVII  i  XVIII. Consta de maons, rajoles o pedra tallada posats en un patró en forma d'espiga.

 

El seu ús era generalment decoratiu i més comunament s'utilitzava com a paviment, encara que també el trobem com a tècnica de construcció de murs i parets. La seva aplicació en plans horitzontals, com ara paviments o simplement decoratius, no presenta cap problema, si bé l'aplicació en murs de càrrega és inherentment dèbil, ja que els angles oblics dels elements tendeixen a obrir-se horitzontalment sota compressió.


M’explicaven que la tècnica  optimitzava l’ús de recursos que a priori s’haurien descartat en les tasques de construcció, fent un símil,  fora com sucar el pa  SEC amb tomàquet, el tomàquet, com també el vi negre, amb o sense sucre,  “feien menjable” un pa que tenia com a única alternativa esdevenir menjar per les besties domestiques.  

 

Sovint el terme s'utilitza com a sinònim d'espina de peix, molt similar, amb la diferència que les pedres en espiga estan col·locades fent ziga-zaga, imbricades les unes amb les altres, mentre que les d'espina de peix fan capes horitzontals i rectilínies


L'església de Sant Genís d'Esprac apareix esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 amb els noms de “ecclesia de Asparago” i “ecclesia de Spargo”, respectivament.

 

En els nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV apareix amb el nom de “Ecclesia parrochialis sancti Genesii de Asperracho” i en un document datat l'any 1316 és nomenada com “Sancti Genesii Aesprach


Joan Badia i Homs , i  Maria-Lluïsa Ramos i Martínez , amlien aquesta informació a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0947801.xml


Quan al topònim el diccionari català valencià balear ens diu;  etimològicament prové  probablement de l’aglutinació de d'Esprach = d'Esparach, del nom personal Sparagus (Marca Hisp. c. 527). (Cf. Monsalvatje Not. hist. XVII, 336).

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19, només així i amb la intercessió de Sant Genís  davant l’Altíssim,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.