dissabte, 17 d’abril del 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ DE SOLANELL. MONTFERRER I CASTELLBÒ. L’URGELL SOBIRÀ. VEGUERIA DELS PIRINEUS

La Montse Ramon Solanelles, li envia al Jordi Vila Juncá un enllaç :

 

http://www.pirineustv.cat/2021/04/16/restauracio-de-lesglesia-de-solanell-per-conservar-pintures-romaniques/?fbclid=IwAR09eqqYlvIw2ZGxKp_N4O8hveyxcdYePkONp0vzf3uzUYBQWHW8BoNAPJo


RESTAURACIÓ DE L’ESGLÉSIA DE SOLANELL PER CONSERVAR PINTURES ROMÀNIQUES





La Maria-Lluïsa Ramos i Martínez, escriu a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601cf.xml


El lloc de Solanell apareix esmentat documentalment l’any 941 en una escriptura per la qual Ermeniscle, la seva esposa Quisenda i d’altres, vengueren a Argesend dos canemars situats a la vall de Castellbò, al lloc de Solanu, per la quantitat de tres argenços.


Trenta anys més tard apareix un dels primers esments de l’església de Sant Julià, quan consta per un instrument datat el 971 que els esposos Atrover i Gisclavera vengueren a uns particulars una peça de terra “in valle Castro Leoni, in apendicio Sancti luliani”.


La parròquia de Solanello també figura relacionada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.

 

Al llarg del segle XI són nombroses les cartes de donació efectuades per particulars a favor de Santa Maria de la Seu, i també les escriptures de venda en les quals les terres o altres béns immobles venuts o donats es trobaven situats al terme de Sancto luliano in vila Solanelo (1002, 1003, 1039, 1041). A més dels mencionats instruments se’n consigna encara un altre pel qual el comte Ermengol II d’Urgell i la seva esposa Constança, juntament amb el vescomte Guillem i el seu fill Miró, feren donació a Oliba Isarn d’unes terres i cases al terme parroquial de Sant Julià de Solanell.

 

A la darreria del segle XIV, en les relacions de l’impost de la dècima recol·lectada a la diòcesi d’Urgell l’any 1391, consta que el capellà de l’església de Solanell hi va contribuir amb la quantitat de quinze sous.

 

La vila de Solanell pertangué durant l’edat mitjana, i encara més tardanament, a la jurisdicció territorial dels vescomtes de Castellbò i als seus descendents.

        

 A. Moras, Antonio Moras Navarro, q.e.p.d., fotògraf de Patrimoni, llicenciaten història medieval la retratava l’any 1986 






Jordi contijoch Boada retratava el interior.




Quan al topònim el diccionari català valencià balear, ens diu; etimològicament derivat diminutiu de solà.


Catalunya Cristiana ens proposava la publicació a l’estiu d’aquest any 2021, d’algunes de les esglésies que tenim publicades al coneixercatalunya.blogspot.com 


Cuideu-vos molt, els que es comprometien a fer-ho , NO SON BONA GENT

 

A Catalunya la sanitat pública no està valorant els historials mèdics per veure quina de les vacunes és menys “ perillosa” per a cada ciutadà, el resultat en nombre de morts és força elevat, i l’excusa  “ més en mata la Covid.19” és una més de les grolleries a que en té acostumats  aquest sistema pervers.


 


 

Ah!, estem al costat dels que defensen les Vegueries, i de qualsevol iniciativa que permeti retornar la vida tant als pirineus, com a d’altres indrets de Catalunya  que pateixen  un sever despoblament, i una vergonyant manca de serveis, la Segarra és una mostra sagnant.