dimecres, 14 d’abril de 2021

LA TORRE EUSEBI JUNOY VIDAL, OBRA DE L’ARQUITECTE EMILI SALA CORTÉS. PUIGCERDÀ. LA CERDANYA JUSSANA. GIRONA

  Havia demanat informació i ajuda per documentar el minso Patrimoni històric immoble de Puigcerdà que aconseguia sobreviure a la dictadura franquista i als primers anys de la “democraciola” que la substituïa.


NO en trobava – d’ajuda  -  des de l’administració.


Algú em deixava un comentari “fa plorar la poca sensibilitat envers el patrimoni que es va tenir a Puigcerdà i com administracions i ciutadania ho van tolerar”.


Tenia una agradabilíssima sorpresa , fent recerca sobre la Torre Junoy, trobava un excel·lent treball de la Sofia Garçon Peyrí :


Un capítol de la història de Queixans. Cal Junoy, hisendats i masovers (1814-2014)


En el que s’explica que l’Eusebi Junoy Vidal , decidí aixecar la futura residència estival de la família, en una part del camp anomenat les Colomines de Baix, una mica enlairat, tot dominant el poble de Queixans.





La construcció, que seria coneguda com a Torre Junoy, començà el 1877 i finalitzà el 1878, segons el projecte de l’arquitecte barceloní Emili Sala Cortés.


Emili Sala Cortès (Barcelona, 1841- La Garriga, 1920), Mestre d’obres titulat el 1866 i Arquitecte el 1876 per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Segueix el corrent neomedieval i neorenaixentista, predecessor del modernisme.




 Client seu va ser el Dr. Salvador Andreu Grau (Barcelona, 1841 - Barcelona, 3 d'octubre de 1928), un dels propietaris importants de Puigcerdà.  Va fer també altres torres d’estiueig a la Cerdanya, i edificis representatius a Barcelona com la Casa Elizalde o la casa Batlló, quina façana reformaria per recomanació  seva un jove arquitecte, l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Camp jussà de Tarragona, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926), que és fama havia treballat al seu despatx mentre estudiava.


http://dbe.rah.es/biografias/49992/emili-sala-cortes


http://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/07/emili-sala-cortes-esborrany-per-una.html


https://relatsencatala.cat/relat/emili-sala-cortes-alguna-dada-nova/1040568

 

                      http://www.endrets.cat/indret/2978/torre-dels-junoy-ca.html


https://www.nyn.es/ca/blog/entrevista-salvador-andreu-besnet-del-doctor-andreu


Està clar que haurem de cercar la col·laboració dels besnéts dei Dr. Salvador Andreu Grau, i de l’arquitecte Emili Sala Cortés. Tant clar com que si aquesta iniciativa surt des de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament o del Consell Comarcal, tindrà una resposta més ràpida.


Fins a dia d’avui, Puigcerdà ha excel·lit en la destrucció del Patrimoni històric, i àdhuc en la seva documentació, la paremiologia no ho ha  oblidat.

http://topica.dites.cat/2012/07/puigcerda.html


Aquesta és una ocasió excepcional perquè els que es dediquen “ professionalment” a la política puguin reivindicar la seva “necessitat”.


L’alçament dels militars feixistes encapçalats  pel general Franco contra el govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC  de la II República ,  comportarà l’ocupació de la  Torre Junoy, just després que la família fugís cap a Barcelona amb l’ajuda d’algunes persones del poble.


L’edifici va servir durant el conflicte bèl·lic  com a polvorí.


L’any 1939, en retirar-se el destacament republicà que controlava el poble, van calar foc a la munició i la torre va explotar  restant en peu només les quatre parets exteriors i la paret mestra.


De la nova torre, reconstruïda durant la postguerra, en uns anys d’estretors i sense l’elegància ni el bon gust de l’anterior, hi ha documentació esparsa on consten els diferents artesans, manobres i materials utilitzats. Mestre d’obres Ribera, d’Alp. El capatàs va ser el Xato, d’Urtx.




 A causa del color rosa pujat amb què es va pintar ha estat coneguda des d’aleshores, per la gent del poble, com a Torre vermella.

 

https://www.regio7.cat/fet-divers/2010/09/29/crema-part-teulada-torre-junoy-puigcerda/105366.html


No voldria confimar – una vegada més – que la cultura NO FORMA part de les prioritats de CAP del Partits Polítics, ni dels de l’Eix del Mal, ni dels que es diuen “demòcrates”.