diumenge, 4 d’abril del 2021

EL MOLÍ DEL RIU. VALLS. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA.

  

El Raul Pastó Ceballos havia retratat el Pont Trencat de Valls , i també les restes del Moli del Riu, del que  me’n enviava fotografies.






Al Catàleg de masies de Valls,  trobava :

https://www.valls.cat/images/2020/Poom-pdf/081_Cataleg_masies.pdf


L’edifici del molí té planta d’ela, consta de planta baixa i dos pisos superiors, amb nombroses finestres rectangulars obertes a l’exterior. L’ala que limita amb la bassa també disposa d’un pis semisoterrani, que correspon al cacau, ubicat a l’espai d’unió entre les dues ales de l’edifici. Respecte a l’ala on hi ha el cacau, també es constata que en un segon moment n’augmentaren l’alçada afegint-hi un tercer pis, on s’obren una sèrie de petites finestres quadrades. Tot l’edifici tenia una coberta a dues aigües, que cobria unes golfes o sostremort. En els costats més estrets de l’edifici, la llum entrava a aquest espai de sota teulada a través d’ulls de bou, típics de les golfes dels molins. En la construcció del molí sobretot es feu ús de la pedra lligada amb morter, tot i que també s’empraren carreus en les cantonades i maons per emmarcar les portes i finestres i per aixecar arcs.


Actualment, el molí del Riu es troba en ruïnes i només se’n conserven les parets mestres i el cacau. De l’estructura interior també es mantenen drets una sèrie d’arcs de maons que distribuïts al llarg de la planta baixa, suportaven les voltes de rajola del sostre. Els altres pisos tenien sostres de cabirons.


Sembla ser que aquest molí ja existia al segle XVI, i es coneixia amb el nom de molí d’en Roca. L’aspecte que presenta actualment és de finals del segle XVIII, començaments del XIX. Deixà de funcionar als primers anys del segle XX


Al molí s’hi accedeix agafant la carretera de Valls a d’Alcover i posteriorment, una mica més enllà del pont del Francolí, un camí a mà esquerra. El molí del Riu, el trobem a la partida de la Serra, a la riba dreta del Francolí, a pocs metres del riu, del qual en prové el nom.


Aquest molí fariner captava l’aigua del Francolí gràcies a un rec que la conduïa en paral·lel al riu, fins a la bassa. Aquesta, que presenta un bon estat de conservació, és de planta allargada, i ve a formar un triangle de grans dimensions. Cal destacar-hi el mur de tancament que està encarat al riu, el qual està reforçat amb nombrosos contraforts.


 La topografia és accidentada amb baixada cap al riu (sud)


Al Raul Pastó Ceballos se li hauria de fer un reconeixement “oficial”, oi?.