dilluns, 5 d’abril del 2021

EL BALNEARI DE SENILLERS I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT. LLES. LA CERDANYA JUSSANA . LLEIDA

  

L’Enciclopèdia Catalana diu a l’entrada Senillers, antic balneari del municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya), situat a 1 060 m altitud, al S del terme, a l’esquerra del riu d’Arànser, prop de Travesseres, davant la serra de Cadí.


Les seves aigües, bicarbonatades, sòdiques i silicatades, sorgeixen de quatre fonts (les fonts del Païdor —32°C—, de la Muntanya, dels Brians i del Riu), a més d’una font ferruginosa, allunyada de l’establiment. L’edifici és una gran construcció del segle  XIX, amb una gran part que arriba fins al riu


Llegia a Patrimoni Gencat; l'hotel-balneari de Senillers està situat al municipi de Lles, a la comarca de la Cerdanya. L'edifici es va construir l'any 1876 amb materials de la zona com són pedres de granit o bé fusta de pi silvestre. En un origen recollia i servia les aigües que brollen de cinc fonts, amb característiques diferents: del Païdor, de la Muntanya i del Riu (alcalines-silicatades), dels Brians (sulfuroses) i del Ferro (sulfuroses i ferruginoses). La diversitat de minerals a les aigües el va convertir en pocs anys en un reclam per la societat catalana, i així va ser una destinació a l'estiu molt popular.

 

Es tracta d'un edifici situat a migdia, de planta baixa i quatre pisos, que es perllonga a l'oest en dos cossos i que té l'entrada per l'est, a través de dos porxos a dos nivells amb arcades. A llevant hi ha un edifici annex, format per dos petits cossos. La façana principal és coronada amb una coberta de dues vessants al centre (frontó amb tres obertures) i als laterals s'estén la coberta plana.


Actualment funciona com a bar restaurant.


El lloc ja es coneixia com a Senillers l'any 1030.




L’ Anna Maria Bruguera i Bellmunt  el retratava  l’01/10/1991


L'edifici es va construir l'any 1876. Aleshores comptava  amb una capella de la que no en trobava l’advocació, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , traslladarem la petició d’informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

 

 


La resposta m’arribava quasi  volta d’email , la capella estava advocada a la Marededéu de Montserrat, encara tenia culte l'ay 1990, encara que en una capella interior a la 4ª planta. 


 L'any 1946 la família Pascual va adquirir l'edifici i va decidir reformar-lo i ampliar-lo. L'arquitecte que va realitzar el projecte era Climent Maynés i Gaspar (1895-11 de Setembre 1981)


 A partir d'aquest moment l'edifici deixaria de ser un balneari i es convertiria en un hotel.


Al cap d'unes dècades, concretament l'any 1993, l'edifici passà a mans de l'Institut Terapèutic Internacional de Catalunya, gestionat pel senyor Hug Coats i la senyora Nadya Coats.


http://www.endrets.cat/indret/2946/balneari-de-senillers-ca.html


Se’l coneix també com Sanillés:

DIAGNOSI DEL BALNEARI DE SANILLÉS, SITUAT ALMUNICIPI DE LLES DE CERDANYA: ESTUDI HISTÒRIC I CONSTRUCTIU, AIXECAMENT GRÀFIC I ESTUDI DE LESIONS ESTRUCTURALS

Projectista: MIQUEL MUNT SOLDEVILA

Director: EMILI HORMIAS LAPERAL


Dèiem, ens agradarà saber el significat del topònim a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com 

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=38348

SENILL m.  ; Gramínia de l'espècie Phragmites communis, mena de canya que creix per les vores de rius, recs i altres llocs humits


Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922)  retratava l'any 1890, Balneari de Senillers i de Mussa a la vall del Legne


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/190/rec/26


Lluís Marià Vidal i Carreras , feia una excel·lent aportació : 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search/searchterm/Llu%C3%ADs%20Mari%C3%A0%20Vidal%20i%20Carreras/field/identi/mode/exact/conn/and


 A la Paremiologia catalana comparada digital, trobava “La Seu és la ciutat de les cinc efes: fam, fum, fred, fàstic i fanatisme”, i “Els de Puigcerdà diuen "pêtre" al capellà”


Que  la Marededéu  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.


«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»


 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.