L’Assumpta
Figueras Viñas està “ presonera” a la
comarca de l’Anoia, i l’Antonio Mora
Vergés “captiu i desarmat “ , a la comarca del Vallès Oriental, i aquesta
situació s’està perllongant , setmana a setmana.
Aprofitava
les imatges que publica l’Assumpta
Figueras Viñas per cercar informació de l’esglesiola de Sant Esteve de Ferriols
o Sant Blai al terme de Bellprat a la comarca de l’Anoia, de la que el Francesc Junyent i Maydeu , l’Alexandre
Mazcuñán i Boix , i el Carles Puigferrat
i Oliva, citant entre altre fonts a l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona,
1934), bon amic i mestre, diuen; L’església és enfilada dalt d’un turó vorer a
la carretera que va de Santa Coloma de Queralt a la Llacuna, a l’extrem
occidental del terme, a frec amb la Conca de Barberà.
El
camí que hi mena arrenca, a mà dreta (anant en direcció a Santa Coloma de
Queralt), just després del quilòmetre dos, davant mateix d’on hi ha unes
instal·lacions agro-pecuàries, poc abans de travessar el Pont de Ferriols.
L’església roman oberta als visitants.
El
lloc i la vil·la rural de Ferriols són documentats per primera vegada el 1194.
de la capella, les primeres mencions consten a partir dels llegats
testamentaris d’inici del segle XIV fets a l’escrivania de Santa Coloma de
Queralt. Tanmateix, les característiques arquitectòniques de l’edifici fan suposar
que l’església degué aixecar-se al final del segle XII o bé ja al segle XIII.
Les primeres referències a Sant Esteve de Ferriols es remunten al segle XVII,
quan fou visitada pel bisbe Pasqual de Vic. Al segle XVIII el bisbe Marimon la
tornà a visitar.
En
temps moderns, la capella ha estat secularitzada i en l’actualitat s’ha
convertit en una fusteria
Edifici
senzill i rústec, compost d’una única nau, sense absis, coberta amb una volta
de pedra lleugerament apuntada, feta amb carreus ben carejats i polits,
disposats en filades longitudinals. Els paraments interns, a la banda nord, han
estat descarregats amb dues arcades endinsades dins el mur, les quals són
cobertes amb arcs de mig punt adovellats.
L’única
finestra que il·luminava l’edifici, situada al mur de llevant, ha estat
emparedada i totalment inutilitzada. Els únics vestigis que en queden són unes
dovelles que insinuen un arc de mig punt.
La
porta, oberta al mur de migdia, és delimitada superiorment per un simple arc de
mig punt adovellat. Els paraments externs, aparellats matusserament, no mostren
cap mena d’ornamentació; només un contrafort, adossat al mur sud, trenca la
continuïtat llisa d’unes filades força irregulars, obrades amb blocs de pedra
només desbastats i equilibrats amb tascons, amb un acusat contrast amb
l’aparell dels paraments interns, que és més acurat.
L’edifici,
que ara és aixoplugat per una teulada d’un sol pendent, té una creu de pedra al
carener del mur de ponent, on abans segurament hi havia hagut un campanar
d’espadanya.
Es
tracta, sens dubte, d’una obra tardana, bastida a les acaballes del segle XII,
o bé, cosa prou plausible, dins el segle següent. A més, acusa encara un seguit
d’adobs ben patents en els paraments, especialment en els externs, que en
ressalten la rusticitat i li donen un aspecte anacrònic.
L’estat
de conservació d’aquesta església, ara convertida en fusteria, és encara prou
bo, tot i que, com és evident, caldria dignificar-la.
PatrimoniGencat explica que es troba a frec del mas dels Farriols i a la partió de les
comarques de la Conca de Barberà i l'Anoia; a la partió dels municipis de bellprat
i Santa Coloma de Queralt i a la partió de les províncies de Barcelona i
Tarragona.
Ermita
romànica de línies rústegues i senzilles amb porta adovellada.
L'interior
té volta lleugerament apuntada a un dels costats i dos arcs de mig punt al
lateral d'una paret. L'altar, de pedra, està sobrealçat. Hi ha un nínxol,
d'època posterior (potser del segle XVIII) per a imatge.
La
coberta és a una vessant.
Les
fotografies son del SALVADOR PALAU RAFECAS "EL GALO" (Santa Coloma de
Queral, la Conca de Barberà, 6-4-1948 )
Us
esperonem a compartir aquesta entrada mb
TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació; en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Us
esperonem, més encara si és possible, a
donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries
CATALANES per evitar l’extensió de la
Covid.19, i amb la intercessió de el protomàrtir Sant Esteve i Sant Blai , davant l’Altissim;
confiem que podrem aconseguir que
s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts
crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació
econòmica.
Catalunya
des de l’inici de la pandèmia declara
20.371 víctimes de la Covid.19
https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/
La
Comunidad Autònoma de Madrid – que no actualitza regularment les dades declara 22.055 víctimes de la Covid.19
https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210218_cam_covid19.pdf
Aquí
i allà, les xifres son esfereïdores, i fins al moment present, ningú assumeix
responsabilitats per aquest
"laissez faire, laissez passer" que comporta a nivell del
REINO DE ESPAÑA una mortaldat estimada de quasi 175.000 persones.
Les
previsions de l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 -
Figueres, Alt Empordà, 1978) situen la caiguda de l’estaca l’any 2029, demanen la intercessio del protomàrtir Sant Esteve i Sant Blai , davant l’Altíssim , per reduir aquest termini, i que puguem tornar en viure amb
salut, amb llibertat i en democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada