divendres, 16 d’abril del 2021

SANT DOMÈNEC. L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE PUIGCERDÀ, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE LA SAGRISTIA . LA CERDANYA JUSSANA. GIRONA.

  

No sense  entrebancs, la paremiologia no deixa ben parats als aborígens d’aquestes terres, anava posant blanc sobre negre, alguns elements – pocs encara -  de Patrimoni Històric de Puigcerdà.


De l'església de Sant Domènec,  actualment parroquial de Puigcerdà , amb l'advocació de la Marededéu de la Sagristia,  i alhora  seu  Arxiprestat de la Cerdanya jussana,  llegia que és un edifici del segle XV,  que ha sofert diverses transformacions al llarg dels anys.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/05/goigs-de-santa-maria-de-cerdanya-nostra.html



Fotografia.  Jordi Contijoch Boada. 2010


 Consta d'una nau central amb quatre capelles a cada costat, presbiteri i, als peus, cor d'obra. La coberta a dues vessants està constituïda per arcs de diafragma apuntats i revestida interiorment per unes peces ceràmiques ornamentades entrebigats.



 Fotografia.  Jordi Contijoch Boada. 2009


Es conserva en bon estat la portada gòtica del segle XV de pedra i marbre.

 

Són interessants els vitralls de les capelles laterals i sota cor, així com diverses pintures murals i retaules.

 

Al seu interior es pot contemplar un grup escultòric de la Sagrada Família, del segle XX, i una imatge de la Immaculada que forma part d'un retaule neogòtic.

 

Trobem també a la capella del convent pintures murals de Sant Pere Màrtir del segle XIV (1330-1340) d'estil franco-gòtic atribuït a Guillem de Manresa, pintures murals amb escenes de la Predicació del segle XIV (1330-1340) del mateix estil i autor, pintures murals del Calvari (profecia de Simeó) del segle XIV (1362) també de Guillem de Manresa.


A l'altar major trobem pintures murals de Sant Domènech del segle XX.

 

L'església de Sant Domènec formava part de l'antic convent de predicadors que s'havien establert a Puigcerdà a finals del segle XIII.


La construcció de l'església actual data del segle XV, ja que la primitiva fou destruïda per un terratrèmol.


Posteriorment i com a conseqüència de la desamortització de Juan de Dios Álvarez Méndez/ Juan Álvarez Mendizábal (Cadis, 1790 – Madrid, 1853) de 1835, el recinte conventual fou destinat a diverses activitats militars i civils.


http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Puigcerd%C3%A0&page=1&pos=7


http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/12/convent-de-sant-domenec-caserna-i.html


https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2021/03/la-marededeu-de-la-llet-de-puigcerda.html?fbclid=IwAR3KC5kJXoqEIoTh5F3KMu6uy7SVY5kqn4WX66ZLpwVo8MTv9j54qvUC1Tg


https://www.raco.cat/index.php/Querol/article/view/355729/447705


L'any 1939 i com a conseqüència de la desaparició de la parroquial de Santa Maria de Puigcerdà , l'església de Sant Domènec fou convertida en parròquia i en Arxiprestat de la Cerdanya.


 Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992) i Maria Lluïsa Ramos i Martínez, s’esplaien amb la desapareguda església de Santa Maria de Puigcerdà:




https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0704401aq.xml

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7777/rec/15

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7836/rec/10


Puigcerdà sembla tenir “ la ma trencada “ en matèria de desfer-se dels edificis religiosos,  vegeu  una imatge de l'església dels Dolors , ubicada on ara conflueixen el carrer Espanya i la plaça dl Santa Maria.




https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/01/dolors-de-la-mare-de-deu-en-castella.html


Cuideu-vos, els nascuts a Puigcerdà ja sabeu que “tot s'acaba a la vall d'en Lleres. Pels forans la frase feta, fa referència  al cementiri de Puigcerdà, situat a la zona coneguda com a vall d'en Lleres.


Tothom  està en estat de  xoc, per les terribles noticies del genocidi ( planificat ) a l’Orienta mitjà.


https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/

 El món va girar els ulls  a l’holocaust – on s’eliminaven persones d’arreu - , i torna a girar-los a Gaza. Que la maledicció  de  Déu, caigui sobre els responsables per acció u omissió.

Ahir, 145.10.2023,  commemoràvem un màrtir de  Catalunya,  Lluís Companys i Jover (Tarrós, 21 de juny de 1882-Barcelona, 15 d’octubre de 1940) 

 https://www.youtube.com/watch?v=CZRA-AE5_UU

Que la Marededéu  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.