Quan al topònim hi ha diversitat d’opinions : BITLLA. s. XIII; d'origen incert, però preromà, possiblement cèltic o d'una altra procedència indoeuropea; en català antic. apareix també en les formes bila (s. XIII) i birla (1402)], Riudebitlles equival a "riu de berilos" o "birlas" que és tant com dir "riu de creixens", planta crucífera freqüent en les aigües límpides i so mes, de poc fons. Nartitium officinale és el "berro" castella. Coromines ens diu que ve del celtic Berfiron (irlandes mitja biror i el gal.les berwr, ambdós idiomes eminentment celtics.
En definitiva és un terme botanic.
La documentació medieval ens ha donat diverses grafies:
vel rio de Birles any 917
rivo Berilas i Birlas any 992
Rubirlas any 1011
Hi ha finalment qui defensa un origen àrab, Berber o amazigh , com en el cas de la propera Mediona.
El títol de ‘la Segòvia del Penedès’ , no té cap relació amb els famosos ‘cochinillos’ d’aquesta ciutat castellana – com possiblement pugues imaginar-se algun amic lector - ; l’element comú és un aqüeducte, conegut aquí com Pont Nou [ la pobresa descriptiva del nostre patrimoni és aterridora, Nou, Vell,....]
Aquest singular element patrimonial , és sens dubte el més característic de Sant Pere de Riudebitlles; d’origen medieval , està format per 10 arcs de mig punt de 80 metres de llargada i una alçada de 25 metres.
La construcció data del segle XIII però fou reconstruït entre l’últim quart del segle XVII i primer quart del segle XVIII perquè una part s’havia esfondrat a causa d’un terratrèmol. , fou restaurat entre el 1982 i el 1986, la qual cosa li ha permès de recuperar la seva funció original. Abasta d’aigua el nucli de Sant Pere de Riudebitlles i també canalitza les aigües per al regatge i per a cobrir les necessitats industrials del municipi.
A redós de l’aqüeducte hi ha una zona de picnic i d’esbarjo, anomenada , Parc Natural del Pont Nou.
No li falten atractius a Sant Pere de Riudebitlles, ni al Penedès alt i baix; com per arreu , la mancança més evident, és la divulgació i la potenciació turística dels molts elements singulars que encara – malgrat tot – tenim a Catalunya.
Enlloc com aquí és possible i senzill, conciliar la ‘Cultura’ amb majúscules; hi ha alhora que una oferta ‘exuberant ’ de turisme enològic - http://www.enoturismepenedes.cat/ - un bé de Déu de patrimoni històric i cultural , poc o gens conegut. L’estratègia que cal implementar és la de visita /degustació
Dit queda
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada