dissabte, 10 de juliol de 2010

LA FADA DE LA FONT DE MUSSA. LÍMITS DE L’ANOIA

Anàvem per l’antiga N-II, havíem superat el trencall d’ Argençola, i continuàvem en direcció a la Panadella, ni en un ni altre sentit, no veiem cap vehicle, això facilitava la tasca de trobar l’entrador de terra situat a l’esquerra en el nostre sentit de circulació, que en menys de 500 metres en situarà davant la Font de Mussa ; intueixo que malgrat la doble S, estem davant el mot àrab, Musà [Moisés ],que com molts deveu saber – el coneixement de la historia sagrada, ja comença a ser excepcional - fa referència a un personatge bíblic, respectat i venerat tant per jueus , com per àrabs, i cristians de totes les “sectes”.




Les cròniques diuen que l’aigua era molt apreciada pels malats renals, i que malgrat les recomanacions publiques, encara avui , hi ha gent que en va a buscar. A la font hi ha un cartell que explica que l’aigua no és potable; costa de creure, i més en aquest indret quasi despoblat, en el que hom veu difícil – quan no tècnicament impossible – la contaminació pels mitjans “ tradicionals” ; aquí, com per arreu s’imposa la mala praxis, és més econòmic penjar un cartell que fer analitzar l’aigua periòdicament.




Li demano a la Maria Jesús Lorente Ruiz, que es situí en punt on les dones rentaven la roba. La situació em recorda les històries de les famoses “ dones d’aigua” ; en la seva formulació primera, la dona d’aigua personifica tots els beneficis que se’n deriven pels als humans d’un us correcte d’aquesta matèria. Està clar que lluny del que pretenien els clàssics la humanitat ha fet una pèssima utilització d’aquest recurs, que ha estat i estarà més en el futur, en la base dels molts dels conflictes que han generat guerres i morts.

Hem fet marxar dels seus tradicionals indrets les dones d’aigua, i amb elles justament, se’n ’han anat les positives influencies sobre l’entorn, Està clar que tenim el que volíem , oi ?

El recinte del que fou antic safareig fins ben entrat el segle XX, - del que us recomano molt la visita - presenta un bon estat de conservació.

© Antonio Mora Vergés


Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :
http://www.premisblocs.cat/bloc/395#

Cap comentari: