dimecres, 21 de juliol de 2010

Sant Jaume de Viladrover. El Brull. Osona. Baix Montseny

M’arribava fins aquesta caseria del municipi del Brull (Osona); de poblament disseminat, es localitza en un apèndix del terme entre els de Seva i el de Balenyà. El nom - de clares reminiscències àrabs- li ve d’una antiga vil·la rural coneguda des del 1029; fou erigida en parròquia independent el 1878.




L'església romànica és obra de principi del s XII, amb l'absis renovat al principi del segle actual. És coneguda també com ‘Sant Jaume dels Bastons’ , pel mas dels Bastons que té prop seu.



L'església de Sant Jaume de Viladrover és documentada des del 1131 com a sufragània de Sant Martí del Brull . Originàriament va ser l'església de la masia Viladrover, fins que Hug de Selige, la seva muller Bernarda i la seva filla Ermessenda, senyora d’Aiguafreda, la van vendre a Pere Berenguer, canonge sagristà de Vic, l'any 1372. Al segle XVII hi ha constància que estava mig enrunada , per aquest motiu, ; Antoni Pasqual, bisbe de Vic, va fer reconstruir la volta, tapiar l’antiga porta i obrir l’actual, que porta la data del 1689.





Al mur sud es van adossar una capella i una escala exterior que puja al campanar. El 1916 es va allargar la nau i es va construir l’absis neoromànic.






A la part de la tarda hi ha el petit cementiri.



La torre de campanar és l'element més interessant del temple. Té una alçada de tres pisos i està situat en el mur oest, als peus de la nau. En el primer pis s'obrien quatre finestres de mig punt, una a cada costat, avui cegades. Passa el mateix amb les finestres del segon pis, que en aquest cas eren geminades. Per sobre d'elles trobem un fris d'arcs cecs llombards i un de dents de serra, fets amb pedra sorrenca vermella. En el tercer pis es repetia aquesta estructura, però en els costats est i oest es van substituir posteriorment les finestres geminades per un gran finestral.



Com el de Santa Maria de Seva, o el de Sant Feliuet de Terrassola, pensem que la funció primera d’aquesta edificació fou de caire defensiu, i que amb posterioritat en aixecar-se la primitiva església al seu costat, assumí les funcions de campanar .



Els fossars de les antigues parròquies estan sempre relacionats amb l’església catòlica, i secularment tenien – i conserven – el caràcter de ‘sagrat’ ; davant la presència – creixent - entre nosaltres, de persones de altres confessions religioses, i/o de persones que es manifesten no creients, ja cal que alguns petits municipis facin la previsió d’aixecar Cementiris Municipals. Altrament això , en un estat aconfessional , serà un veritable problema d’ordre públic.



Dit queda.

© Antonio Mora Vergés

http://premisblocs.cat/bloc/395