dijous, 1 de juliol de 2010

La devastació de Sant Martí – ara del Sant Crist – d’ Aiguafreda de Dalt.

De vegades – aquí en teniu una prova – les paraules son insuficients per deixar constància del estat de conservació d’un lloc concret; les imatges contràriament, ho expliquen gràficament. Unes i altres, sempre poden ser objecte de manipulació; tot i que certament això és més difícil – quan com en aquest cas – van de bracet.

Superava el comunidor i el petit pati, on es conserven encara algunes làpides, com a testimoni del seu us com a cementiri, a la paret que conforma el marge del camí, hi ha una majòlica col•locada amb motiu dels primer 1.100 anys.

Demanava permís per accedir a l'interior de l'església d’Aiguafreda de Dalt, on accedia desprès d’una breu espera ; l’estat d’abandó – tot i considerar-me un ‘veterà’ ens aquest afers, em colpeix- ; la nau central s’estén des de sota el cor fins a l'absis on hi trobem l'altar nu, el temple disposa de dues capelles laterals que li donen la clàssica forma de creu llatina.





A la capella lateral esquerra hi ha la venerada imatge del Sant Crist. La imatge amb el cap damunt del pit, transmet com l’església mateixa, la sensació d’absolut decandiment.




L'actual imatge és del 1953 en substitució de la talla del segle XVII destruïda durant la guerra civil. Si bé l'església d'Aiguafreda de Dalt estava dedicada inicialment a Sant Martí, aquest va anant perdent protagonisme a favor del Sant Crist.


La capella de la dreta està presidida per una imatge femenina.


L’església d'Aiguafreda de Dalt va perdre cap a l'any 1778 la seva condició parroquial a favor de la fins aleshores capella de la Concepció del barri de les Ferreries o Aiguafreda de baix, on avui hi ha el poble.

M’expliquen que encara a Aiguafreda de Dalt s'hi celebren dues festes anuals importants. El divendres sant un grup de gent del poble puja a buscar el Sant Crist per baixar-lo a la parròquia actual on s'hi està fins el dia de l'Ascensió en què es torna a pujar. Aquest dia s'hi fa un ofici solemne precedit d'una xocolatada i sardanes. També és costum fer-hi sardanes i missa el segon diumenge de setembre en què s'hi celebra la festa de la Santa Creu.



El Joan Miró Farrerons , administrador del Grup Gent d'Aiguafreda, em feia arribar una postal anterior a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, en la que s’aprecia la magnificència d’aquest temple, avui desolat.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com