Del lloc hi ha força informació :
El monestir se situa al nucli de població de Sant Sebastià dels Gorgs, al terme municipal d'Avinyonet del Penedès. La construcció del monestir es va fer sobre unes terres donades per Àlvar i la seva dona, l'any 976, al monestir de Sant Cugat del Vallès. Uns anys més tard, el 1024 es coneix que en aquest espai hi havia una església dedicada a Sant Sebastià.
La primera referència escrita del monestir la tenim l'any 1030, en el testament d'Ermengarda, filla del comte de Barcelona, Borrell II. En el testament s'estableixen diferents donacions al monestir i la disposició de què hi residissin quatre monjos. Va ser el fill d'Ermengarda, Mir Geribert, un dels personatges de la història penedesenca amb més renom, qui va executar el testament.
Geribert va convertir el monestir, l'any 1052, en un priorat vinculat a l'abadia de Sant Víctor de Marsella, de l'orde dels benedictins, que en aquests temps era la màxima influència del cristianisme a la Provença, a França. Set anys després, el 1059, Mir Geribert va establir que el monestir restaria sota la protecció de la seva família, els Santmartí. Arnau Mir, fill de Mir Geribert va cedir la parròquia de Sant Pau d'Ordal al monestir de Sant Sebastià. El papa Benet XIII, el 1409, va lliurar el monestir a l'Abadia de Montserrat, trencant-se la vinculació amb el convent francès. La vida monàstica en aquest espai va finalitzar el 1821, moment en què el monestir va ser subhastat i venut a mans privades. L'any 1867 l'església va esdevenir parròquia pròpia.
El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs és d'una gran bellesa arquitectònica pel que representa en la combinació d'elements de l'art romànic i de l'art gòtic. Actualment, podem veure dos elements sencers de l'antic monestir, l'església i el campanar. El claustre però només es conserva de manera parcial.
L'església del monestir és d'una sola nau amb volta, amb un absis quadrat amb volta de creueria. A l'esquerra de la nau hi ha una capella lateral. La paret de la dreta correspon, de ben segur, a la més antiga de l'església per les restes arquitectòniques que hi queden. Possiblement, seria una entrada de l'església anterior a l'actual, on ara hi ha la imatge del Sant Crist. Aquestes reformes es devien realitzar a partir de 1380, arran del terratrèmol que va tenir lloc el 1373 que va afectar greument les edificacions, comportant obres de reparació a l'absis i al campanar.
A la dreta de l'absis hi ha la sagristia. Aquesta espai, a part dels objectes litúrgics, acull un sepulcre sobre quatre columnes i en la cara visible conté unes inscripcions del segle XVIII en castellà. La sagristia és situada sota el campanar.
La façana de l'església conté alguns elements destacables per la seva singularitat al Penedès. La portalada incorpora als costats escultures simbòliques dels evangelistes i, sobre la porta, el timpà, amb la representació de Déu assegut acompanyat per dos àngels. També, sobre la portalada, hi ha un escut amb el símbol de Montserrat, és a dir, una muntanya amb una serra.
A la dreta de l'església hi és situat el claustre, al voltant del qual girava tota l'activitat dels monjos del monestir i des d'on s'accedia a totes les dependències habituals com la cuina, la biblioteca, el menjador, les cel•les... En el propi claustre són destacables els capitells que encara es conserven en aquest espai amb representacions d'animals, vegetals i antropomòrfiques. El seu valor escultòric és important i comparable amb d'altres capitells que es troben als monestirs de Sant Pere de Rodes i de Sant Cugat del Vallès. En un cantó del claustre se situa el pou d'aigua. A finals del segle XIX es van construir sobre una part del claustre diferents edificis, desapareixent així les arcades i els seus respectius capitells. Quan l'església ja va tenir el títol de parròquia, un dels campaners va aprofitar l'espai del claustre per tenir gallines i d'altres bèsties de ploma.
Un dels elements més característics del monestir de Sant Sebastià és el campanar que recorda els de les esglésies romàniques dels Pirineus, com el de Sant Climent de Taüll. El campanar és de planta quadrangular i l'accés el té elevat i serà accessible a partir de les obres de reforma que es realitzaran a partir d'ara al conjunt arquitectònic.
Les intervencions en la conservació i prevenció del conjunt monumental van començar els anys 1960, amb diferents actuacions com l'enderroc d'alguna edificació no original, es repicaren parets i es consolidaren elements arquitectònics. La Generalitat de Catalunya va declarar el monestir, l'any 2000, com a Bé d'Interès Cultural. A l'any 2003, la parròquia de Sant Sebastià dels Gorgs i l'Ajuntament d'Avinyonet del Penedès van signar un conveni per a la restauració del claustre i
l'accés al campanar. En la restauració, que ara s'inicia, es treballarà en la preservació dels edificis i dels elements escultòrics, el cobriment del claustre i la construcció d'un accés al campanar.
Si algun dia s’acaben les obres – a les Administracions avui, com a la majoria de ciutadans, no els surten els números -; espero poder tornar, i accedir a l’interior del temple.
No tinc clar, si el petit cementiri que hi ha just a l’esquerra de la portalada, encara està ‘actiu’.
Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :
http://www.premisblocs.cat/bloc/395#
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada