Tornàvem de Santa Coloma de Queralt, veníem de la Conca de Barberà [ abans Baixa Segarra ], superàvem les alçades de Santa Maria de Montfred i davallàvem en direcció a la Panadella; a les envistes d’aquest nucli de serveis, agafem un trencall a ma dreta que indica : Carbasi.
El lloc que pertany a la Comarca de l’Anoial, està situat al NW d’ Argençola – a quin terme es va incorporar d’ençà del segle XIX- . Antigament conegut com Crabasí, fou propietat dels monjos de Montserrat, l’església coneguda com Santa Maria de Carbasí s’esmenta ja l’any 1031. Mantindrà aquesta advocació entre els segles XI i XIV.
Ens expliquen que Inicialment era una església d’una sola nau, amb l’absis de planta rectangular a llevant. La porta estava a migdia i fou aprofitada com a porta de la sagristia que es va construir després, tot i que també hi ha una porta del segle XI a ponent.
L’església es va reformar i es va capgirar l’interior, i el presbiteri i l’absis inicials es van convertir en la façana principal actual, on trobem la porta d’accés, pel damunt de la qual es va construir un petit cor. A la part de ponent de la primitiva nau es va situar l’actual presbiteri i un campanar d’espadanya.
Com en altres llocs la tasca de recollir imatges topa amb la costum – mala costum – de fer servir els monuments històrics per enganxar els fils dels serveis públics, i això justament en llocs on és molt fàcil aixecar pals del telèfon, de la llum, ... plantejar la opció que aquesta mena de serveis es soterrin, avui per avui és somniar truites.
Feu un forat a la vostra agenda per visitar aquestes terres de l’Alta Anoia, abans del seu definitiu abandó. Montlleò, Timor ,.... son dissortadament exemples propers.
© Antonio Mora Vergés
El lloc que pertany a la Comarca de l’Anoial, està situat al NW d’ Argençola – a quin terme es va incorporar d’ençà del segle XIX- . Antigament conegut com Crabasí, fou propietat dels monjos de Montserrat, l’església coneguda com Santa Maria de Carbasí s’esmenta ja l’any 1031. Mantindrà aquesta advocació entre els segles XI i XIV.
Ens expliquen que Inicialment era una església d’una sola nau, amb l’absis de planta rectangular a llevant. La porta estava a migdia i fou aprofitada com a porta de la sagristia que es va construir després, tot i que també hi ha una porta del segle XI a ponent.
L’església es va reformar i es va capgirar l’interior, i el presbiteri i l’absis inicials es van convertir en la façana principal actual, on trobem la porta d’accés, pel damunt de la qual es va construir un petit cor. A la part de ponent de la primitiva nau es va situar l’actual presbiteri i un campanar d’espadanya.
Com en altres llocs la tasca de recollir imatges topa amb la costum – mala costum – de fer servir els monuments històrics per enganxar els fils dels serveis públics, i això justament en llocs on és molt fàcil aixecar pals del telèfon, de la llum, ... plantejar la opció que aquesta mena de serveis es soterrin, avui per avui és somniar truites.
Feu un forat a la vostra agenda per visitar aquestes terres de l’Alta Anoia, abans del seu definitiu abandó. Montlleò, Timor ,.... son dissortadament exemples propers.
© Antonio Mora Vergés
Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :
http://www.premisblocs.cat/bloc/395#
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada