dilluns, 19 de juliol de 2010

PLACA DE L’ESGLÉSIA DE SANT CRISTÒFOL A LA GRANADA. ALT PENEDÈS

Sortia de Can Riera, restaurant que hom troba a la C-244 dins el terme del Plà del Penedès; m’esperaven al Vallès a les 17,00 hores; no podia però, passar sense aturar-me a la majestuosa plaça de l’Església de la Granada del Penedès


El temple dedicat a Sant Cristòfol va substituir al segle XVI un d’anterior que estava situat dins del recinte proper del castell de la Granada, amb la mateixa advocació.


La sòbria façana està presidida per la porta principal amb una fornícula a la part superior amb una imatge de Sant Cristòfol que porta el nen Jesús a l’espatlla, tot travessant un riu, com a símbol de la travessa de la vida.




Destaca altiu el magnífic campanar barroc de planta octogonal, aixecat l’any 1676 amb obertures als quatre vents i amb un doble campanar a la part superior que li proporciona una imatge esvelta i elegant.





La casa del castlà de la Granada fou construïda a cavall dels segles XV i XVI, i està catalogada per alguns autors com d’un gòtic de transició. Destaquen de forma especial les finestres i la seva decoració. Una de les obertures disposa d’un arquitrau presidit per un escut nobiliari flanquejat per dos àngels, l’estructura del qual és en degradació amb una sèrie de falses pilastres rematades per uns petits capitells esculturats amb decoració floral. Envolta la decoració un trencaaigües amb unes impostes que representen cares humanes.


Els àrabs deixaven – a banda del nom de la població – una emprenta que atorgarà – fins al dia d’avui – un plus d’excel•lència a aquesta població. Algunes dades històriques :


El poble de la Granada s’edificà, probablement, sobre els vestigis d’un poblat anterior, d’origen romà, situat vora la Via Augusta romana. Molt aviat s’hi establí un mercat, dels més antics del Principat i el primer de tot el Penedès. L’any 1080 ja es pactava el pagament d’un determinat cens segons mesura de la Granada, situació que perdurà tot el segle següent. De propietat episcopal, el mercat de la Granada perdé importància per la creació del mercat de Vilafranca. Els castlans del castell adoptaren el cognom de la Granada segons lbús comú del seu temps. A la segona meitat del segle XII els Cervelló tenien el castell de la Granada. El 1193 Guerau Alemany el donà al seu fill Guillem de Cervelló. El succeí Guerau de Cervelló, que testà el 1229, abans de sortir cap a Mallorca, on morí. Un altre Guillem, el 1251, féu donacions a Santes Creus de censos i delmes de la Granada. Al segle següent, en tots els fogatjaments consta que el castell de la Granada és del bisbe de Barcelona. Al segle XVII la Granada, situada dins la vegueria de Vilafranca, era del senyor rei.


Els orígens de la Granada són documentats des del segle X. Hom sap que l’any 950 el bisbe Guilarà infeudà la Granada, en terme d’Olèrdola, a Sisovald, el qual havia d’edificar-hi una torre. L’església de Sant Cristòfol existia ja el 991, dintre el terme del castell d’Olèrdola. El 1003 s’assenyala una escomesa sarraïna comandada per ‘Abd al-Malik Yûsuf, que destruí la torre que hi havia a l’alou bisbal de la Granada, però dos anys més tard fou reconstruïda pel bisbe Eci. El seu successor a la seu barcelonina, Deodat, davant la manca del reconeixement que li devien els successors de Sisovald, va recórrer a l’autoritat dels comtes Ramon Borrell i Ermessenda, i en judici es dictà sentència favorable al domini episcopal, que perdurà fins a l’extinció de les senyories a causa de les constitucions liberals al segle XIX.



Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :
http://www.premisblocs.cat/bloc/395#

Cap comentari: