El seu castell, avui gairebé desaparegut, es cita a la documentació des de l'any 1065, quan apareix com kastro de Sancti Guilelmi.
L’església des del segle XI apareix sota l'advocació de Sant Andreu i Sant Guillem. L'edifici actual d'estil barroc fou aixecat vers el segle XVII quan era sufragania de Santa Maria de Freixenet.
Al segle XVII fou renovada l’estructura del poble, quan els jesuïtes adquiriren la casa senyorial i l’eixamplaren per fer-hi una residència. Al seu costat edificaren una gran església de tipus barroc amb un pòrtic espaiós, però de façana austera. Sembla que l’arquitecte fou el mateix que construí el seminari de Sant Just que els jesuïtes tenien a Vic.
Segons un testament de 1641, el convent de Sant Guim, "que fue cargo de los regulares de la Compañía de Jesús, fue fundado por doña Francisca i don Carlos de Calders y Merlès, señores del castillo de Sant Guim y de los lugares de Freixanet y también Altadill".
No conserva testimonis del seu origen medieval. L'edifici actual – tancat amb pany i forrellat - és segons les cròniques, un gran temple d'una única nau de gran alçada, estructurada en cinc trams, el principal dels quals destinat a presbiteri i amb fornícules laterals situades a banda i banda dels tres trams centrals; damunt del primer tram, tot just accedir a l'edifici, és va aixecar un gran cor, del qual encara es conserven testimonis de la barana policromada. L'edifici annex destinat a residència fou aixecat o ampliat a finals del segle XVIII, com es constata en una dovella, d'una porta d'accés que conserva la data 1791, quan ja no estava en mans dels jesuïtes. D'uns pocs anys abans, concretament de l'any 1763, es conserva un banc utilitzat per traslladar els taüts fúnebres; malgrat tractar-se d'una peça singular i d'una datació excepcional el seu estat de conservació és molt deficient.
Després de l'expulsió dels jesuïtes, l'edifici va ser embargat i destinat a col·legi i habitatges.
Faig un tomb per comprovar les mides excepcionals d’aquest edifici, que com la línia ferroviària que li passa pel davant, semblem condemnats a desaparèixer.
Espanya, ‘la potencia ocupant’ des de 1.714, ha fet – i continua fent – una gran tasca, per anorrear-nos com a cultura.
Sant Andreu, Sant Guillem i Sant Antoni de la Sitja, , elevin a l’Altíssim la pregaria dels segarrencs , Kurds, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saharauis ... pagesos, ramaders, pescadors, , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada