Alguna dades d’interès :
La Majestat de Beget: és una imatge del Sant Crist (Divina Majestat), tal com ho feien els artistes orientals dels segles XI i XII, i de procedència bizantina, la talla del segle XII, amb túnica fins als peus i corona, presideix l'altar major.
La Majestat de Beget es va salvar de la destrucció, el 1936, gràcies a la valentia dels veïns que s'oposaren a la seva profanació i destrucció. És doblement preada per constituir un dels exemplars més representatius i ben conservats avui existents al nostre país, i dels pocs que podem contemplar- encara - en el seu lloc ‘natural’.
Datada entre el final del segle XII i principis del segle XIII. La veu popular la considera més antiga i afirma que va arribar a Beget procedent del puig de Bestracà, on existia un antic monestir. L'església d'aquest hipotètic monestir, castell o convent, encara avui es deixa entreveure enmig de les restes i runes d'altres edificacions.
Al respecte, LA LLEGENDA DE LA MAJESTAT DE BEGET, explica que originàriament la Majestat estava en un convent de monges situat al cim del Bestracà; les monges – cal suposar que amb la seva conducta - van ofendre la Majestat i aquesta va decidir marxar del convent.
Un matí la varen trobar a la porta de l'ermita del Remei, però des d'allà, la Majestat encara podia veure el convent de Bestracà i va tornar a marxar fins arribar al riu de Beget ,un traginer d'aquestas població , la va trobar i va decidir carregar-la sobre el seu burro i tornar-la a Bestracà, l'animal no volia caminar, i el traginer li digué: 'Tira o rebenta!"; la pobra bestia va quedar rebentada. Aquest fet va fer pensar al traginer que la Majestat no volia marxar de Beget i des de llavors es troba a l'església de Sant Cristòfol.
Tenen molt d'interès la pica baptismal romànica, un retaule gòtic d'alabastre del taller de Sant Joan de les Abadesses, que representa diverses escenes del cicle nadalenc i de la vida de la Verge, i la imatge gòtica de la Mare de Déu de la Salut (segle XIV), a més d'un conjunt de retaules barrocs.
Beget és uns dels ‘racons del Ripollès’ de visita obligada.
© Antonio Mora Vergés
Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :
http://www.premisblocs.cat/bloc/395#
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada