diumenge, 25 de juliol de 2010

VISITA AMB INFANTS AL ‘ VELL GUERRER’

Hi ha coses que cal fer a la vida; tenir un fill, plantar un arbre, escriure un llibre,.. , certament podem afegir-ne moltes més ; pels àrabs la visita a la Meca, pels catòlics anar a Roma ‘videre Petrum’; pels nacionals de Catalunya, hi ha visites obligades : Montserrat, Núria,... i encara pels que vivim al Vallès Occidental; pujar a la Mola, i per descomptat fer una visita al Pi de les Quatre Besses, ‘ el Vell Guerrer’.

Ho fèiem en família, l’Oriol, la Júlia, la Montserrat, el Xavi i ‘ l’avi’ Antonio, el diumenge 25 de Juliol de 2010; sortíem de Castellar del Vallès a les 8,30, i començàvem a caminar des de les Marines, prop de les 9,00, la Màquina de tren ens saludava abans d’assolir el Coll de Palomeres, i en el descens fins a la Vall de Mur, ens regalaven les seves aromes, la farigola, el romaní,.....

Eren els més menuts la Júlia i l’Oriol els que primer veient les altes branques de ‘l’Honorable Pi del Dalmau’ , reconegut com arbre monumental de Catalunya.






Ens fèiem les fotos de rigor – cal deixar constància d’un fet d’aquesta magnitud i importància – sobretot quan sobre Catalunya, i sobre tots els seus símbols – també el ‘Vell Guerrer’ – planen severes amenaces.

Esmorzàvem assentats en un rocam proper, des d’on se’ns feia visible la teulada del Mas Dalmau.

Fèiem la tornada per la pista assenyalada amb la indicació ‘ Matagalls-Montserrat’ , que ens portarà novament a les Marines quan passen pocs minuts de les 11,00 del mati. El sol ja escalfa de valent i menuts i grans agraïm l’aigua – encara fresca – de les nostres cantimplores tèrmiques.

Abans del dinar familiar, poso blanc sobre negre les meves impressions de la sortida, i si el temps m’ho permet en faré la tramesa als meus ‘habituals mitjans'.

Feu un raconet en les vostres agendes per arribar-vos també fins al Pi de les Quatre Besses, ‘ el Vell Guerrer’; recordeu aquell consell dels savis, no deixis per la setmana propera, el que puguis fer aquest cap de setmana.

Sigueu benèvols, i accepteu-me la transcripció adaptada.

© Antonio Mora Vergés

Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :

http://www.premisblocs.cat/bloc/395#