Ho fèiem en família, l’Oriol, la Júlia, la Montserrat, el Xavi i ‘ l’avi’ Antonio, el diumenge 25 de Juliol de 2010; sortíem de Castellar del Vallès a les 8,30, i començàvem a caminar des de les Marines, prop de les 9,00, la Màquina de tren ens saludava abans d’assolir el Coll de Palomeres, i en el descens fins a la Vall de Mur, ens regalaven les seves aromes, la farigola, el romaní,.....
Eren els més menuts la Júlia i l’Oriol els que primer veient les altes branques de ‘l’Honorable Pi del Dalmau’ , reconegut com arbre monumental de Catalunya.
Ens fèiem les fotos de rigor – cal deixar constància d’un fet d’aquesta magnitud i importància – sobretot quan sobre Catalunya, i sobre tots els seus símbols – també el ‘Vell Guerrer’ – planen severes amenaces.
Esmorzàvem assentats en un rocam proper, des d’on se’ns feia visible la teulada del Mas Dalmau.
Fèiem la tornada per la pista assenyalada amb la indicació ‘ Matagalls-Montserrat’ , que ens portarà novament a les Marines quan passen pocs minuts de les 11,00 del mati. El sol ja escalfa de valent i menuts i grans agraïm l’aigua – encara fresca – de les nostres cantimplores tèrmiques.
Abans del dinar familiar, poso blanc sobre negre les meves impressions de la sortida, i si el temps m’ho permet en faré la tramesa als meus ‘habituals mitjans'.
Feu un raconet en les vostres agendes per arribar-vos també fins al Pi de les Quatre Besses, ‘ el Vell Guerrer’; recordeu aquell consell dels savis, no deixis per la setmana propera, el que puguis fer aquest cap de setmana.
Sigueu benèvols, i accepteu-me la transcripció adaptada.
© Antonio Mora Vergés
Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :
http://www.premisblocs.cat/bloc/395#
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada