Anàvem el Joan, el Pedro i l’Antonio, ens havíem ‘escapat ‘ com uns nens entremaliats, del fi de curs del Country de Sentmenat.
Caldes de Montbui, té el trist honor de concentrar dins el seu terme un bon nombre de capelles romàniques , que es trobem dissortadament abandonades, ruïnoses, oblidades,....
Agafàvem la carretera que comunica Caldes de Montbui amb Sant Sebastià de Montmajor, la nostra destinació és prop de la casa del Pascol, al NW de la vila; Sant Martí de Rovinyó, documentada el 1093, és d'una nau, ens expliquen que sota l’arrebossat es conserven encara alguns rengles d' opus spicatum, capçada per un absis semicircular, el suport del campanar fa temps que va caure, es conserven algunes pintures murals de data indeterminada. Com la propera casa de la que depèn presenta un lamentable estat d’abandó.
Tenim dades i informació de Sant Miquel de l'Arn o dels Arços que es localitza al vessant SE del turó de la Torre Roja. Resten alguns fragments dels murs laterals de la nau i la base de l'absis de l'antiga capella romànica, que fou reedificada al segle XVII i ara és arruïnada.
No hem localitzar – encara - l'església de Sant Tomàs del Prat de Dalt, que dedicada a sant Tomàs Becket, és prop de la casa del Prat de Dalt (on J. Balmes escriví El Criterio), a la part nord-oriental del terme. L'església, romànica, d'una sola nau i l'absis , té la volta esfondrada i és arruïnada. Ens expliquen que entorn del km 19, de la carretera de Caldes de Montbui a Sant Feliu de Codines, al costat de la masia Prat de Dalt, es troba un camí que puja fins al pujol on es troba aquesta capella romànica en ruïnes, de la que hi ha constància l’any 1190 , té la planta rectangular , sis metres d'ample per deu de llarg, parets d'un metre de grossor, i es conserven encara cinc contraforts externs, amb restes d'alguns ornaments en els murs. Part del sostre es troba derruït i l'absis es troba quarteja’t . La imatge del sant va ser traslladada l'any 1771 a la capella que es va construir en la masia de Prat de Dalt.
La darrera de les capelles romàniques , també arruïnada, és la de Sant Miquel de Martres o de Baduell, a l'E de la vila, al camí de Granollers, vora el coll de Baduell. El lloc de Martres és esmentat ja el 1100 com a possessió del monestir barceloní de Sant Pau del Camp, que se'l vengué el 1126; documentada des del segle XII, havia estat restaurada al segle XVIII. Com en el cas de Sant Tomàs del Prat de Dalt, no hem localitzat – si encara es conserven- les seves restes.
El Joan que acostuma a fer el camí entre Sentmenat i Caldes de Montbui, assumeix la tasca – sobre el terreny – de fer recerca.
(c) Antonio Mora Vergés
Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :
http://www.premisblocs.cat/bloc/395#
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada