[*] Thomas Becket (Londres, 21 de desembre de 1118 - Canterbury, 29 de desembre de 1170) va ser un eclesiàstic anglès, canceller d'Anglaterra amb Enric II en 1154 i arquebisbe de Canterbury i primat de l'església anglesa en 1162. Va oposar-se a les intencions del rei de limitar els privilegis eclesiàstics i va ser mort (probablement per ordre del sobirà) en 1170. El 1173 va ésser proclamar sant i màrtir per Alexandre III; és venerat com Sant Tomàs Becket, Tomàs de Canterbury o Tomàs Canturienc
La difusió del seu culte va ser ràpida i s'estengué per tot Europa. Fora d'Anglaterra, es troben esglésies dedicades al sant màrtir i representacions artístiques a Palerm (1170-1180) o Sòria (els reis de Sicília i Castella van casar-se amb dues filles d'Enric II, que hi portaren el culte a Becket), o a Santa Maria de Terrassa, els frescos d'una absidiola de la qual, datats al 1180, són el cicle pictòric sobre el sant més antic conservat fora d'Anglaterra. Mostren la consagració, mort i enterrament del bisbe, molt fidels a la narració dels testimonis del fet. Afegim el Vallès Oriental a la llista.
Deixava el vehicle prop de la carretera – l’accés a la finca del Prat de Dalt està prohibit als vehicles- i començava a caminar, en arribar a les envistes de la casa, tornava enrere -no certament per la sorollosa rebuda dels gossos, sinó - per la informació que tenia del lloc : Ens expliquen que entorn del km 19, de la carretera de Caldes de Montbui a Sant Feliu de Codines, al costat de la masia Prat de Dalt, es troba un camí que puja fins al pujol on es troba aquesta capella romànica en ruïnes, de la que hi ha constància l’any 1190 , té la planta rectangular , sis metres d'ample per deu de llarg, parets d'un metre de grossor, i es conserven encara cinc contraforts externs, amb restes d'alguns ornaments en els murs. Part del sostre es troba derruït i l'absis es troba quarteja’t . La imatge del sant va ser traslladada l'any 1771 a la capella que es va construir en la masia de Prat de Dalt.
Confiava en la meva intuïció - el Feliu Añaños Masllovet, acostuma a dir que tinc un G.P.S al cervell – i seguia fins trobar un trencall en el que decideixo continuar per l’esquerra perquè és clarament ascendent, i quasi un quilòmetre més amunt, segueixo un camí – ara a la dreta - força desdibuixat per la mateixa raó , finalment rebo el premi gros del dia, i tinc el goig de contemplar i retratar les runes de Sant Thomas Becket.
El temps ha empitjorat notablement la descripció que tinc del lloc, se’m fa difícil recollir imatges de l’absis, i fins del mateix edifici engolits quasi per la vegetació. Feta la feina – en absència dels ‘fotògrafs titulars’ em cal fer-ho a mi – m’assento a les restes d’un dels contraforts i gaudeixo degustant un préssec a l’ombra de la capella de Sant Thomas Becket.
Abans de retornar al meu Vallès Occidental, m’aturaré a recollir una imatge del Prat del Dalt. L’enviaré a la Galeria Fotogràfica de moianes.net
Confiem al Joan de Sentmenat, la tasca de localitzar les restes de Sant Miquel de Martres o de Baduell, a l'E de la vila, al camí de Granollers, vora el coll de Baduell. Agrairem - des del fons del cor - la col•laboració dels calderins o montbuiencs.
© Antonio Mora Vergés
Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :
http://www.premisblocs.cat/bloc/395#
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada