dijous, 15 de juliol de 2010

EL DRAC DEL CASTELL DE MUR. ALT VALLÈS

Els àrabs – que segons la història franquista d'Espanya - envaïren la península ibèrica, actuaven a manera d'accelerador en tots els àmbits : econòmic, tècnic, cultural,.....

El bestiari fantàstic va ser una de les seves grans aportacions , dracs, víbries, serps i serpents de gran ferocitat i d'excepcionals mides ,....





A les terres de l'Alt Vallès, als límits entre les Vall de Mur i d'Horta, dins de l'actual terme de Sant Llorenç Savall, trobem les restes del que fou Castell de Roca Mur – conegut avui també com la màquina de tren - , i justament en la base de la pedra que exerceix de locomotora s'identifica clarament el cap i una bona part del cos del que podem presumir un drac i/o un cocodril ; sovint, s'han considerat aquests animals exòtics a les nostres latituds com a dracs.

Eclipsat per la fama - llegendària - del Drac de Sant Llorenç, el seu homònim de la Vall de Mur, no ha trobat fins ara , qui expliqui els fets i les circumstàncies que donaran com a conseqüència la seva petrificació.

Feu l'exercici d’imaginar-vos aquestes valls, ara curulles de pins a la cara de la Vall de Mur, de matollar a la vessant que puja des de la Vall d'HOrta fins la Serra de Bon Aire, i de bosc mediterrani – encara – en la zona obaga encarada al curs de la riera de la Font del Llord i al Marquet de les Roques, a l'època en que els àrabs ho treballen ; al fons camps de regadiu, i fins als punts mes elevats, cirerers , ametllers,... i oliveres.



El Drac del Castell de Mur- l’anomenarem així en endavant – ja va néixer en aquestes terres; exercia funcions defensives pels seus amos, i és fama que malgrat que trobava als cristians estellosos i de poca qualitat gastronòmica, se’n havia menjat més d’un – sempre en legitima defensa -; segons les cròniques li agradava situar-se sobre la roca que avui coneixement com ‘la màquina’ , amb la mirada fitxa amb el cim de la Mola, qui sap si pensat en el Drac que allà vivia.

Desprès de pagar paries durant anys i anys als senyors cristians, els àrabs han de marxar d’aquestes terres; el Drac del Castell de Mur, és ja un animal vell, i decideixen deixar-lo; la bestia farà una darrera defensa de les ‘seves posicions’, i acabarà marxant en direcció a la riera de la font del Llord.

L’enyorança del seu lloc sota la roca, fa que una vegada i un altra, intenti retornar dalt del turó. Aquesta insistència provocarà finalment que des del Monestir de la Mola, es demani la intervenció d’un mag molt poderós.

La resta amic lector la pots veure sota la màquina de tren; el Drac – convertit en pedra – contemplarà eternament la Mola.



En aquest món que vivim hi ha persones que neguen l’existència – en qualsevol moment de la història – dels Dracs i altre representants del Bestiari català; alguns estranyament però, defensen a ulls clucs que determinats partits i persones, son plenament ‘democràtics’.

El Drac somriu benèvol, està i estarà perpètuament –si els vàndals no ho espatllen – al seu lloc predilecte.

© Antonio Mora Vergés

Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :

http://www.premisblocs.cat/bloc/395#