diumenge, 18 de juliol de 2010

Sant Sixt de Miralplà

És molt – visible - aquesta capella rural, situada a poca distància vers el NW de la ciutat de Vic (Osona), prop de la carretera de Vic a Berga.

Existia ja el 1100 dins la demarcació de la vila rural de Fontcoberta. Des del 1175 estigué sota la protecció dels canonges de Sant Tomàs de Riudeperes, i més tard, de la família Fontcoberta.





Aquest esglesiola – que mai va ser parròquia – ja va merèixer l’any 1.918, l’atenció del Josep Salvany i Blanch; no hi ha – aparentment – cap diferència entre la imatge que el va recollir i les actuals; la funció de suport de línies telefòniques i/o elèctriques, és certament posterior, i obeeix sens dubte, no tant a la descristianització de la societat actual, com a l’estultícia dels qui tenen el deure de vetllar pel patrimoni històric artístic, la cobdícia i la corrupció i tenen també algun paper.



Sant Sixt és un temple d’una sola nau , amb volta de canó i acabada en absis semicircular que té coberta de quart d'esfera. L'absis, que va ser sobrealçat posteriorment, està decorat amb un fris d'arcuacions cegues, sense lesenes. El campanar de torre, d'època romànica , per alguns posterior a l’església, i per altres molt anterior, i que com altres exercí primers funcions de guaita i bada - aquesta tesis fa un particular èmfasi amb el curiós coronament de merlets triangulars- . La portalada actual és senzilla, està formada per un arc de mig punt, sobre el qual hi ha una finestra en forma de creu. Recullo una imatge de l’interior que em referma que possiblement de forma periòdica a Sant Sixt s’hi duen a terme actes litúrgics.






Mentre recullo imatges de l’indret, m’acompanyen els lladrucs d’un gos; just en acabar, la bestia aconsegueix alliberar-se de la seva cadena, i s’arriba a la meva vora; entenc que reivindica la seva condició de ‘protector’ de Sant Sixt, i pausadament m’allunyo en direcció a la carretera; l’animal va reduint el nivell sonor del seu lladrar fins a restar en silenci; per ell tot ha tornar a ‘l’ordre natural’.

Sant Joan del Galí estaria prop de l’excel•lència, Sant Sixt de Miralplà – atès el que esta caient – en el nivell de la normalitat, i Sant Martí de Sentfores, quasi en total ruïna , marcarien la cara i la creu, del romànic a la Capital d’Osona.

© Antonio Mora Vergés



Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :
http://www.premisblocs.cat/bloc/395#

Cap comentari: