Ens arribàvem prèviament a a la plaça de la Font del Lleó; calia recollir una imatge d’aquest brollador d'aigua termal , el més característic de la població, on l'aigua surt a 74º C de temperatura.
La Font del Lleó es va construir el 1581 i va ser renovada el 1822. Tot i les reformes, la gàrgola i la paret del fons s'han conservat al llarg del temps.
La font, tal i com la podem admirar avui, data del 1927, any en què fou restaurada i afavorida per Manuel Raspall, que va projectar l'actual monument d'aire noucentista, amb el característic lleó que ha esdevingut símbol de la vila. Els vilatans utilitzen encara avui dia l'aigua per diverses tasques domèstiques com cuinar els llegums, netejar...
Plovia amb intensitat quan arribàvem a la Plaça de la Salut; ens esperarem quasi mitja hora, i finalment - la passió és incontenible – podré recollir imatges d’una ballada amb paraigües.
Està clar que al bon Déu li agrada el country, i passada quasi una hora, tornarà a brillar el sol; recolliré una imatge amb l’arc de sant Martí de fons.
La ballada acompanyada amb la degustació – per a qui hi vulgui- de botifarra de Caldes, continuarà passades llargament les 21,30 quan ens acomiadem dels amics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada