dissabte, 24 de juliol de 2010

EL PONT DE CAMPRODON.

Arribava a Camprodon – escrit campus rotundus l’any 901 , el topònim . com ho recull l’escut de la Vila, fa referència a un ‘ camp rodo’- la vigília de Sant Joan, en el camí em creuava amb alguns dels portadors de la flama del Canigó, que com els atletes olímpics porten la seva torxa – en aquest cas per encendre les fogueres que donen la benvinguda al solstici d’estiu - pel Principat; per als qui no en teniu coneixement la flama del Canigó s'escampa un dia a l'any des del cor del nostre Pirineu, per arreu dels Països Catalans, abrandant-los i demostrant – que malgrat la mala voluntat dels nostres veïns - encara som i volem seguir sent.

En aquestes alçades del segle XXI, m’estalviava el pagament del que s’anomenava , portatge o dret de barra o de pontatge, impost que calia satisfer per passar per determinats llocs, en travessar els límits d'una jurisdicció, o en passar un pont. Avui l’anomenen peatge, i com el maltracte a la nostra nació, és un dels mals usos de l’època medieval que perviuen encara.




Se’l coneix com "pont nou" – en alguna ocasió ja he fet referència a la manca d’originalitat – Pont Nou, Pont Vell – i sobretot de rigor històric per que fa a denominar aquestes bellíssimes infraestructures - sens dubte per a moltes persones es la imatge més característica de Camprodon.


Alguna dada ‘tècnica’ :

D'origen romànic, va ser construït, justament sobre la unió del riu Ter i el Ritort, entre 1196 i 1226 (segle XII).

Presenta un gran arc central de mig punt i altres arcs auxiliars que es recolzen en les roques del llit del riu, quatre en el costat dret i un en el costat esquerre que actualment queda fora de la llera i representa un dels carrers més turístics de la població, que discorre sota el pont.

Disposa de tallamars a banda i banda del pilar central i el que foren dos antics alleujadors a banda i banda de l'arc central.

La seva calçada, encara que asimètrica, és igualment espectacular, dotada d'una més que generosa muralleta i una porta-torre de vigilància en l'entrada a la població, amb matacà i espitllera. Precisament en aquesta porta d'entrada figuren dues dates gravades que fan referència als segles XVI i XVII.

Va ser declarat Monument Històric-Artístic en 1976.



Els camprodonins aprofiten el llit del riu prop del pont, per acumular els estris que alimentaran la tradicional foguera de sant Joan.

© Antonio Mora Vergés

Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :
http://www.premisblocs.cat/bloc/395#