Ens aturàvem a la petita plaça que s’aixeca davant l’antiga rectoria de Sant Pere de Riu, ara Casa de Colònies, i ens meravellàvem davant del comunidor recuperat gràcies a la magnifica tasca dels mantenidors d’aquesta esglesiola.
Teníem ocasió de visitar la casa que ens semblava acollidora i extremadament neta i polida, com també l’església de nau única i absis semicircular, amb l’afegitó d’un campanar de planta quadrada, coronat per un pinacle piramidal entre merlets.
Envoltada en la part baixa pel cementiri, la part antiga millor conservada és l'absis, on encara són ben visibles les lesenes i arcuacions de tipus llombard. Aquesta ornamentació és també visible al mur de migdia, on hi havia l'antic portal, que conserva encara dos finestrals romànics.
Aquesta – aleshores - església parroquial de Sant Pere , va ser objecte al tombant del segle XVIII com tantes altres esglésies romàniques, situades en zones on es vivia un cert èxit econòmic , i en paral•lel un creixement demogràfic – derivat en gran mesura del comerç amb Amèrica - d’obres d’ ampliació ; aquestes obren van quasi eliminar tots els vestigis romànics.
Eclesiàsticament Sant Pere de Riu, ha estat sempre vinculada a la parròquia de Pineda de Mar , població des de la que s'hi accedeix amb facilitat; malgrat ser un lloc molt apreciat pels pinetencs, el fet de trobar-se dins del terme de Tordera, ha comportat un cert abandó del rodal, del que se’n ha ressentit també l’església i els seus equipaments.
De Mèxic es diu que està molt lluny de Déu, i massa prop dels EE.UU, contràriament a Sant Pere de Riu es sent alhora la proximitat de Déu, i la llunyania de les Administracions públiques.
Per intermediació del seu primer Vicari, aixequem a l’Altíssim la nostra habitual pregaria ; Senyor, allibera el teu poble !!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada