dimarts, 7 d’agost de 2007

L'Ondara i les seves històries.


Aquí i allà, son moltes les persones que s’estimen els llocs on viuen, i malden per conèixer les històries que s’han anat succeint al llarg dels segles.

L’Ondara, el riu que des de la Segarra, regava les terres de l’Urgell on rebia les aigües del Cercavins , per acabar trobant-se amb el riu Corb, just a Vilanova de la Barca, on ambdós lliuraven les seves aigües al riu Segre; abans i desprès de Tàrrega ha deixat un allau d’històries que de ben segur, algun estudiós ha recollit , i dormen juntament amb d’altra informació del màxim d’interès ,en alguna biblioteca.

En el dinar de col•laboradors de la Nova Tàrrega que va tenir lloc el proppassat dissabte 11 de febrer, algú comentava que el nom del riu, Ondara, és un nom basc; res més lluny de la veritat, certament “ens sona basc” , però així com avui la llengua castellana, fa la funció de llengua franca [que ens permet comunicar-nos amb parlants d’altres llengües, com el gallec, el basc, i des de fa pocs dies, amb els del nou idioma descobert pel Partit Popular amb l’ajut del Partit Socialista Obrero Español ,el valència]; la mateixa funció l’havia feta el llatí, del que deriven la majoria de les llengües esmentades, amb l’excepció del basc, que n’agafa però els símbols ortogràfics [Avui el basc s’escriu amb les mateixes lletres que el català i/o el castellà]; i encara abans del genocidi romà, existia també una llengua franca, que permetia a les nacions, pobles i/o tribus que vivien en aquest país nostre entendres i comunicar-se, l’eficàcia destructiva del llatí, amb l’ajut inestimable de les legions romanes [o parles llatí o et matem !] , va fer que d’aquella llengua avui desconeguda, únicament en quedes un llunya record, en les zones muntanyoses de l’actual Euskadi , on els romans no van voler esmerçar esforços militars i/o econòmics en la seva conquesta.

Amb totes les limitacions expressades i alguna més que el bon criteri del lector i afegirà, està clar, que l’actual llengua euskera, deriva com el nom del nostre estimat riu Ondara, de la llengua que parlaven per aquestes terres, abans de la imposició “manu militari” del llatí.

Tinc un especial interès, en l’arbre monumental que resisteix encara a la sortida de Tàrrega, un cop passat l’Ondara, en direcció Montblanc. Em diuen que és tracta d’un om, aquesta espècie és corrent en les riberes; això dona peu a pensar que possiblement el llit de l’Ondara era molt més ample en èpoques anteriors, caldria tenir dades de l’antiguitat de l’arbre en qüestió , alhora que ja toca refer el suport informatiu, que alguns vàndals [ aquesta tribu s’adapta dissortadament molt bé a tot arreu ], han destrossat sense cap utilitat per a ningú. Sembla que ja fem tard, també l'Om de Tarrèga ha lliurat l'ànima al Creador. Sempre els quedarà però, la presó, oi ?

Quan a l’Ondara, és troben a faltar imatges que ens expliquin la seva trajectòria, el naixement, els llocs per on discorre, les històries – sovint tràgiques – que amb forma de rubinada a generat al llarg dels segles,.....El text amic lector, deixa moltes preguntes , alhora que fa una proposta engrescadora, donar a conèixer l’Ondara; queda ara només que algú reculli el repte , ens contesti les preguntes i ens expliqui fil per randa, la història d’aquest riu amb nom pre-roma , que si més no, ens reforça en allò de que “som i serem gent catalana, tant si és vol com si no és vol”... oi ?

© Antonio Mora Vergés

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bé, buscant imatges del meu poble (Ondara) m´he tropeçat amb aquest blog i com be us dic, Ondara és el meu poble a la província d´Alacant i comarca de la Marina Alta, he vist "segarr" curiosament, la muntanya que tenim ací es diu Segaria i a més a més... pasa pel nostre terme un riu anomentat Riu Girona. Segons l´historiador Sanchis Guarner, Ondara ve del vocable iber ONDAR que vol dir arenal.