Anàvem el Joan Escoda Prats i l’Antonio Mora Vergés per les terres del Bages, la nostra destinació d’avui és un sepulcre monumental romà construït al segle III, considerat amb tota justícia com un dels més importants – sinó el que més - dels que queden dempeus de la Hispania romana; se’l coneix avui com la Torre del Breny, i està dins al terme de Castellgalí.
Les restes que podem veure d’aquest majestuós edifici, avui en forma de temple de planta quadrada, son d'uns 10 metres de costat i 3 metres d'alçada, cobert amb volta sense pòrtic, inicialment el sepulcre s’aixecà forma de creu, i les restes que ara podem veure corresponen únicament al el basament.
L’edifici, segons el testimoni que recull J. Masdeu ,va romandre íntegre fins a finals del segle XVIII, en que es transformà en masia.
Alexandre Laborde, al segle XIX, en el seu “Viatge pintoresc i històric a Espanya” en recull l’existència, en fa una descripció, un dibuix del conjunt i una planta (1806). Això va permetre conèixer detalls molt valuosos, com per exemple, que a la part superior del cantó oest s'hi erigia un fris que representava una figura femenina nua amb els braços estesos, acompanyada de dos lleons i motius vegetals. L’any 1870 es desmuntà la part superior i els carreus es feren servir per construir una resclosa al riu per portar aigua a una fàbrica de Sant Vicenç de Castellet; al mateix moment la masia que era al seu costat fou ampliada damunt la torre quedant aquesta ofegada. El 1872 Torres i Torrents dóna indignada la notícia de la destrucció del monument a “Memorias o apuntes sobre la Torre del Breny y el Castillo de Balsareny”. No serà fins l’any 1975 – quan el feixisme comença a donar senyals d’esgotament – que la
Diputación Provincial de Barcelona, durà a terme unes obres de consolidació de les restes , i posarà una tanca metàl•lica de protecció. El 1985 – quan la tímida
Democraciola donava els primers i insegurs passos - Josep M. Gurt en col•laboració amb un grup de topògrafs de la
Subdirección general de Arqueologia del Ministerio de Cultura del Reino de España , realitzà un treball planimètric, així com uns sondejos arqueològics que foren estèrils.
No tenim constància de cap altra acció, d’investigació, estudi, protecció ... en relació a aquest singularíssim edifici considerat del tipus d’edícula o cel•la sobre pòdium, quina pervivència fins als nostres s’explica bàsicament per les seves fermes i escairades pedres, que n’han fet molt dificultosa la seva destrucció.
Ens crida l’atenció un gran dipòsit de pedra, del que no en trobem cap dada, i al que no en sabem trobar cap utilitat pràctica en aquest lloc. Agrairem com sempre els vostres comentaris, i/o aclariments a l’e.mail
coneixercatalunya@gmail.com Quan al topònim recollim una tesis que defensa la seva derivació del nom propi Elderind, propietari dels terrenys al segle X.
Les restes que podem veure d’aquest majestuós edifici, avui en forma de temple de planta quadrada, son d'uns 10 metres de costat i 3 metres d'alçada, cobert amb volta sense pòrtic, inicialment el sepulcre s’aixecà forma de creu, i les restes que ara podem veure corresponen únicament al el basament. 
L’edifici, segons el testimoni que recull J. Masdeu ,va romandre íntegre fins a finals del segle XVIII, en que es transformà en masia. 
Alexandre Laborde, al segle XIX, en el seu “Viatge pintoresc i històric a Espanya” en recull l’existència, en fa una descripció, un dibuix del conjunt i una planta (1806). Això va permetre conèixer detalls molt valuosos, com per exemple, que a la part superior del cantó oest s'hi erigia un fris que representava una figura femenina nua amb els braços estesos, acompanyada de dos lleons i motius vegetals. L’any 1870 es desmuntà la part superior i els carreus es feren servir per construir una resclosa al riu per portar aigua a una fàbrica de Sant Vicenç de Castellet; al mateix moment la masia que era al seu costat fou ampliada damunt la torre quedant aquesta ofegada. El 1872 Torres i Torrents dóna indignada la notícia de la destrucció del monument a “Memorias o apuntes sobre la Torre del Breny y el Castillo de Balsareny”. No serà fins l’any 1975 – quan el feixisme comença a donar senyals d’esgotament – que la Diputación Provincial de Barcelona, durà a terme unes obres de consolidació de les restes , i posarà una tanca metàl•lica de protecció. El 1985 – quan la tímida Democraciola donava els primers i insegurs passos - Josep M. Gurt en col•laboració amb un grup de topògrafs de la Subdirección general de Arqueologia del Ministerio de Cultura del Reino de España , realitzà un treball planimètric, així com uns sondejos arqueològics que foren estèrils. 
No tenim constància de cap altra acció, d’investigació, estudi, protecció ... en relació a aquest singularíssim edifici considerat del tipus d’edícula o cel•la sobre pòdium, quina pervivència fins als nostres s’explica bàsicament per les seves fermes i escairades pedres, que n’han fet molt dificultosa la seva destrucció. 
Ens crida l’atenció un gran dipòsit de pedra, del que no en trobem cap dada, i al que no en sabem trobar cap utilitat pràctica en aquest lloc. Agrairem com sempre els vostres comentaris, i/o aclariments a l’e.mail coneixercatalunya@gmail.com Quan al topònim recollim una tesis que defensa la seva derivació del nom propi Elderind, propietari dels terrenys al segle X.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada