Anàvem el Joan Escoda Prats i l’Antonio Mora Vergés per les terres del Bages, la nostra destinació d’avui és un sepulcre monumental romà construït al segle III, considerat amb tota justícia com un dels més importants – sinó el que més - dels que queden dempeus de la Hispania romana; se’l coneix avui com la Torre del Breny, i està dins al terme de Castellgalí.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCNBAPa7mQnYKAvgw35_nO1dccHz4RGTxnM7JhA_jSIjci18DvxXUuX-q6TYCFj43PyWFrg3s-mFRarN9V4427XkwnzFXZp0G2uHDjazFhMcMfo5HoRkIt16WW4gG6ELjcQXynyPTLTl0/s320/BRENY+VISTA.jpg)
Les restes que podem veure d’aquest majestuós edifici, avui en forma de temple de planta quadrada, son d'uns 10 metres de costat i 3 metres d'alçada, cobert amb volta sense pòrtic, inicialment el sepulcre s’aixecà forma de creu, i les restes que ara podem veure corresponen únicament al el basament.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMYMX6p9MnsUUlR5U7ISAWtBk6QNQ0LDLqMLNP5YL3WPUlQKmic4p-hARah-rKAKSVSzpY1psSc6pkaAtChoOGvWsPgvunvISug7yF64dBqqw1P4_ANOQid70o6pgpPKHksJ9eqrtY6kE/s320/BRENY+PORTA.jpg)
L’edifici, segons el testimoni que recull J. Masdeu ,va romandre íntegre fins a finals del segle XVIII, en que es transformà en masia.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2cjLoD-ZrFqfhUsBudeiXmI3UeeFyj6oSfMe9Ontd_bosbIRbIer-k6FcluTwDlc14YdoQyLSp_-D-CIjOKOPp3sfvck0EJwGwaIprJsks88u-Z2Qzfe-iD3gypYN0DxOdzI0dHrPK4E/s320/BRENY+GRAVAT.jpg)
Alexandre Laborde, al segle XIX, en el seu “Viatge pintoresc i històric a Espanya” en recull l’existència, en fa una descripció, un dibuix del conjunt i una planta (1806). Això va permetre conèixer detalls molt valuosos, com per exemple, que a la part superior del cantó oest s'hi erigia un fris que representava una figura femenina nua amb els braços estesos, acompanyada de dos lleons i motius vegetals. L’any 1870 es desmuntà la part superior i els carreus es feren servir per construir una resclosa al riu per portar aigua a una fàbrica de Sant Vicenç de Castellet; al mateix moment la masia que era al seu costat fou ampliada damunt la torre quedant aquesta ofegada. El 1872 Torres i Torrents dóna indignada la notícia de la destrucció del monument a “Memorias o apuntes sobre la Torre del Breny y el Castillo de Balsareny”. No serà fins l’any 1975 – quan el feixisme comença a donar senyals d’esgotament – que la
Diputación Provincial de Barcelona, durà a terme unes obres de consolidació de les restes , i posarà una tanca metàl•lica de protecció. El 1985 – quan la tímida
Democraciola donava els primers i insegurs passos - Josep M. Gurt en col•laboració amb un grup de topògrafs de la
Subdirección general de Arqueologia del Ministerio de Cultura del Reino de España , realitzà un treball planimètric, així com uns sondejos arqueològics que foren estèrils.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgz1ia7osgMOAT6WzDgLEtMD1X3YeijLPvDLlafuqrcq1VJsB8XnOKF-_iLxS_eEsYmn17spsxhjPay_G0dwMt_wsHg3xyDnJfK5zO1KDaFsXIiXZkgFz6HSzmpE06nHm0UctpEj9NUQL4/s320/BRENY+CANTONADA.jpg)
No tenim constància de cap altra acció, d’investigació, estudi, protecció ... en relació a aquest singularíssim edifici considerat del tipus d’edícula o cel•la sobre pòdium, quina pervivència fins als nostres s’explica bàsicament per les seves fermes i escairades pedres, que n’han fet molt dificultosa la seva destrucció.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjT_ksKSijpiXcE0azXx8U4-rAc2ShgVsGsqJAlOyEEDOT2_D5e2QoC-qtsG4ORRgfLWuy8_cqvG6UblQv9LOE6NoVmDMFwKvgMlAjq_Ny0CFKC4L_vC8_DuO7jQhZjOag5Er-VYqmao7k/s320/BRENY+DIPOSIT.jpg)
Ens crida l’atenció un gran dipòsit de pedra, del que no en trobem cap dada, i al que no en sabem trobar cap utilitat pràctica en aquest lloc. Agrairem com sempre els vostres comentaris, i/o aclariments a l’e.mail
coneixercatalunya@gmail.com Quan al topònim recollim una tesis que defensa la seva derivació del nom propi Elderind, propietari dels terrenys al segle X.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada